Geografia de la Censura

Abril no ha existido

2011-05-02T19:31:00.007+02:00

Hace muy poco descubrí qué significa la procrastinación y ahora no paro de ver esa palabra por todas partes. No sólo la veo, sinó que también la practico. Procrastinar es posponer cosas que tienes pendientes substituyéndolas por otras cosas más irrelevantes, y es una cosa que llevo toda la vida haciendo, y no sabía que tenía un nombre tan guay. Pues entre pitos y flautas, se me ha tirado mayo encima y ni me he dado cuenta. Abril no ha existido.

La semana pasada, a veintitantos, me di cuenta de que aún no había arrancado la hoja de marzo en el calendario. Hoy he visto que mi última entrada al blog fue el 24 de marzo y me he sorprendido porque creía que hacía por lo menos un mes. El otro día se posó un gorrión frente a mi ventana en las acacias desnudas de mi plaza y le saqué una foto con mi 300 (con la que ilustro esta entrada), pensando que qué bonita estampa hivernal, pero resulta que hace ya como seis semanas que es primavera. Tengo un transtorno cronológico. Abril ha pasado sin que yo me dé cuenta.

Pero, ¿qué ha pasado en Abril? En Abril han sucedido un montón de cosas. Mi primer tweet de Abril decía "Existe un calcetín diseñado para el pie derecho o todos los calcetines del mundo son ambidiestros?". Fui a ver una peli portuguesa que duró cinco horas; se llama Misterios de Lisboa y sólo la hacían en Sant Feliu de Llobregat, con lo que entré en el cine a las 19:30 del domingo y llegué a mi casa a la 1:30 del lunes. Ha habido unas vacaciones a las que la gente llaman con un nombre muy chungo que me da mal rollo reproducir (yo las llamo "puente") y Sant Jordi este año ha caído en medio de ese puente. A lo mejor es eso, que no ha habido ese día frenético de flores para todo el mundo, ni regateando a las gitanas, ni regalando libros que mis amigos ya tienen, ni dando empujones Rambla arriba. Quizá por eso Abril aún no ha llegado. Lo chungo es que ahora estoy de pleno en el último mes de clases y, sin haberme mentalizado, tengo una maratón de trabajos, lecturas, exámenes y estrés que compaginar con cosas inútiles y nada urgentes. Bienvenidos a Mayo.

¿Lo ves? Procrastinar es ponerse a actualizar este blog que nadie lee.

27 mesos d'inactivitat

2011-03-24T00:21:00.005+01:00

Sí, quan he vist el número 2008 he sentit un calfred. Des del 2008 que no toco aquest bloc. Molt malament. Fatal.

Amb la de milions de novetats que hi ha al món de la censura cartogràfica i al món en general. Em podria posar a parlar de mil coses, però em falta voluntat i constància per a fer d'aquest espai un lloc interessant.

A un dels meus primers posts he vist que ja tinc 19 comentaris, però tots 19 són spam. Ja deia jo que això pogués comportar cap mena d'interès... Sé que molta gent ha arribat aquí per error, buscant coses de Santa Perpètua, fotos de la Rità Barberà o jo que sé, però no he deixat de tenir visites. I ningú ha dit res. Suposo que és normal.

M'encantaria reprendre l'activitat d'aquest bloc i bolcar part del que he anat descobrint al llarg d'aquests anys caigut en l'ostracisme -per segona vegada-, ja que el meu Objectiu Ferrussola s'ha vist enormement completat. Sí, l'Objectiu Ferrussola (amb dues esses) és visitar els 947 municipis de Catalunya en vida. Encara em queda moooolt camí per fer, però ja fa un parell de mesos que no deixo passar ni una setmana sense visitar un municipi nou. Hauré de revisar les estadístiques i calcular el que em falta.

La meva darrera adquisició ha estat Centelles, la que ilustra aquesta esperada (juas) entrada i una grata sorpresa. Molt bonic. Algun dia faré un recull més exhaustiu.

Els paisatges urbans de Santa Perpètua de Mogoda

2008-12-28T20:38:00.012+01:00

Un cop vistos els elements rurals del municipi de Santa Perpètua de la Mogoda, em centraré en mostrar la seva cara urbana. Un tercer i últim episodi podria tractar el paisatge industrial, ja veurem si el faig...

Dels quatre nuclis de població de Santa Perpètua ja vam parlar dels dos rurals, La Mogoda i Santiga, per tant ens queden els dos urbans: la Florida i Santa Perpètua. Començarem pel primer nucli.

La Florida té 5.697 habitants (Municat, 2006) i es caracteritza per ser un nucli clarament residencial, amb predomini d'habitatges unifamiliars, molts d'ells amb piscina privada, si bé recentment s'ha edificat una filera d'habitatges amb varies plantes al límit occidental del nucli. A la foto següent podem veure la seva ubicació i entorn:

Entorns del nucli de la Florida

La Florida és on hi ha la única estació de tren del municipi (de moment), corresponent a la línia C3, que fa el recorregut l'Hospitalet - Barcelona - Vic - Puigcerdà. En ser una línia bastant maltractadora d'usuaris (via única, freqüències dolentes, la majoria de trens semidirectes no hi paren, etc.), també es fa servir l'estació de La Llagosta, a la línia C2, amb trens cadenciats, freqüents i ràpids cap a Barcelona i cap a Granollers.

La Florida limita al sud amb el terme municipal de La Llagosta, amb el que forma un continu urbà i un dràstic canvi de morfologia urbana, ja que aquest municipi és molt més dens. Si a La Florida viuen 5.697 habitants en una àrea urbanitzada d'unes 92 ha (el que dóna una densitat d'uns 6.200 hab/km²), a La Llagosta hi viuen 13.517 persones en unes 50 ha d'àrea urbanitzada (uns 27.000 hab/km²), és a dir, 4 vegades més dens. El municipi de la Llagosta es va desagregar de Sant Fost de Campsentelles als anys 50 i avui dia té el terme municipal més petit de la comarca.

Cap a l'est limita amb el polígon industrial de La Florida, formant un continu amb el polígon de la Llagosta, i amb Mollet del Vallès, que té el seu nucli urbà a uns 1500 metres de distància. Per l'oest limita amb uns terrenys agrícoles que pertanyen al terme municipal de Montcada i Reixac i pel nord es troba amb el nucli principal de Santa Perpètua de la Mogoda, que queda entre 300 i 600 metres de separació amb La Florida.

Centre del nucli de la Florida

Com a curiositat, la majoria dels carrers de La Florida que van de nord-oest a sud-est (perpendiculars a la via del tren) es diuen avingudes i els que van de sud-oest a nord-est (paral·lels a les vies de la línia C3) es diuen carrers, i tots ells tenen una numeració que aumenta de nord a sud en el cas de les avingudes i de sud a nord en el cas dels carrers. Així, per exemple, l'avinguda principal, que porta al centre de Santa Perpètua des de l'estació de la C3, es diu Avinguda Número 4 (al centre de la foto superior, amb l'arbrada) i el carrer paral·lel a les vies inmediatament pel nord es diu Carrer Número 1. Si vas pujant per l'Avinguda Número 4, vas trobant el carrer número 2, el carrer número 3, etc. Una mica com a Manhattan o a les ciutats colonials mexicanes.

És precisament aquesta Avinguda Número 4 un dels carrers més interessants del municipi, ja que s'ha adequat com a itinerari principal per a accedir a peu a l'estació de tren i per a connectar els dos nuclis principals del municipi: La Florida i Santa Perpètua. Es pot dir que és una de les poques poblacions del Vallès que disposa d'un camí tan segur i agradable per a vianants d'aquestes característiques. Es tracta d'un passeig en format rambla en el que el vianant té tota la prioritat, fins i tot arribant a creuar les rotondes de cotxes pel mig. Aquest mateix carrer un cop surt de La Florida deixa d'anomenar-se Avinguda Número 4 per passar a dir-se Passeig de la Florida. A la imatge següent podeu veure com és una cruïlla amb una rotonda en aquesta via exemplar de bona planificació per a vianants, una cosa aparentment molt senzilla però que pocs ajuntaments han sabut fer bé (encara recordo les absurdes crítiques de'n Quim Monzó pel Walk21).

Detall del passeig per a vianants a l'Avinguda Número 4 de la Florida

Com hem dit, aquest passeig connecta amb el nucli principal del municipi, Santa Perpètua de la Mogoda. Amb 15.800 habitants (Municat, 2006) en una àrea urbanitzada d'unes 100 ha, té una densitat aproximada de 15.800 hab/km², més del doble que el nucli de la Florida.

Aquí és on hi ha el casc històric del municipi, un petit eixample, un barri de cases adosades i un altre de polígon d'habitatges, per tant es tracta d'un nucli bastant heterogeni pel que fa la seva morfologia urbana. Se situa a la banda occidental de la riera de Caldes, que el separa del CIM Vallès (Polígon industrial Les Minetes) i la planta d'Alstom (polígon Les Vinyes de Mogoda), que queden entre la riera i Mollet del Vallès.

Al sud queda el nucli de la Florida, com ja hem vist. Al nord limita amb el polígon industrial Can Bernades Sobirà, que forma un continu industrial al llarg de tota la riera de Caldes fins a Palau-Solità i Plegamans. Cap a l'oest trobem el polígon industrial de Santiga i el petit nucli rural homònim, que llinda amb els polígons industrials de Polinyà, Barberà del Vallès i Sabadell.

Entorns del nucli de Santa Perpètua

Si accedim a Santa Perpètua pel passeig de la Florida, primer passarem per sota de la línia ferroviària que va de Mollet al Papiol, que en aquest tram no presta servei de viatgers. Es parla de construir-hi una estació en aquest indret, que esdevindria la més cèntrica del municipi, a menys d'un quilòmetre de l'Ajuntament o a 500 metres del centre de Can Folguera, el barri més dens de Santa Perpètua. Aquesta estació tindria connexions directes amb Mollet, la Universitat Autònoma, Sant Cugat, Rubí o Martorell, amb possibilitat de tenir-ne també amb Granollers o Vilafranca i amb un transbordament a Baricentro (on ja existeix una estació subterrània construida des dels anys 80) arribar a Cerdanyola, Sabadell, Terrassa o Barcelona.

La línia ferroviària Mollet - El Papiol creuant pel centre de la imatge

Més endavant, sense deixar l'agradable passeig, arribem a la plaça que dona pas al barri de Can Folguera, el més dens del municipi i també el que presentava una situació més precària. Aixecat en la dècada dels 60, amb deficiències urbanístiques i de serveis, el 2005 es va incloure al Pla de Millora de Barris de la Generalitat de Catalunya per la Llei de Barris, que ha permès millorar els espais públics, els edificis i els equipaments amb una inversió de més de 13 milions d'euros durant els anys 2005 i 2006.

Santa Perpètua de la Mogoda ha estat governada històricament des de les primereres eleccions democràtiques del 1979 primer pel PSUC i després per ICV, fins que a les municipals del 2007, els tres regidors d'ERC van preferir donar l'alcaldia al PSC, fent que el nou equip de govern fos PSC (6) + ERC (3) + CiU (2), deixant a l'oposició a ICV (7), PP (2) i la plataforma ciutadana PCCA (1).

Presisament aquest nou alcalde ha paralitzat el Programa d'Actuació al barri de Can Folguera desviant els recursos que l'anterior govern va deixar pressupostats per al període 2007-2008 cap als seus compromisos de despesa en personal de confiança lligat al PSC i altres contractacions de signants de la llista que li va donar suport com a candidat electoral, havent modificat els pressupostos municipals en 10 ocasions durant els primers 10 mesos de govern.

Barri de Can Folguera

Que el sr. Ruiz sigui alcalde té un preu: abans 4 regidors a dedicació exclusiva, ara 8; abans 5 càrrecs de confiança, ara 11, com el marit de la regidora d’Urbanisme, la dona d’un alcalde socialista, la cunyada d’un altre alcalde socialista, l’inspector de policia (cessat a l'estiu de 2008)... Cal sumar també l’increment injustificat de salari per a alguns funcionaris fidels a l’alcalde. No oblidem que estem a la Catalunya Optimista!

Per estar al dia sobre actualitat i política a Santa Perpètua, visiteu les següents pàgines:

deMogoda.cat (comunitat virtual de Santa Perpètua de Mogoda)
http://www.demogoda.cat/

Pas de Vianants (blog d'ICV a Santa Perpètua)
http://pasdevianantsmogoda.blogspot.com/

Ajuntament de Santa Perpètua (o com el PSC es marca els gols de les coses que ICV va deixar preparades, com el camp de futbol o el CAP)
http://staperpetua.cat/

Els paisatges rurals de Santa Perpètua de la Mogoda

2008-12-18T12:53:00.010+01:00

Santa Perpètua de la Mogoda té quatre nuclis de població. Segons el cens de 2005, al nucli de La Mogoda hi vivien 132 persones. Es tracta d'un autèntic nucli rural, una filera de cases baixes i idèntiques aliniades al llarg d'un únic carrer, el carrer de la Mogoda, formant un paisatge poc habitual si pensem que només som a 7 km dels enormes blocs de Ciutat Meridiana i envoltats d'autopistes (AP-7, C-17 i C-33).

Cap a l'oest, a menys de 600 metres d'aquí trobem el nucli principal de Santa Perpètua, amb el barri de Can Folguera en primer terme, i cap al nord, a menys de 400 metres hi trobem el CIM Vallès i la factoria d'Alstom. Mollet del Vallès es troba a poc més de 800 metres i la línia de ferrocarril de Mollet al Papiol, actualment només amb circulació de trens de mercaderies, hi passa a uns 50 metres.

Però a la carretera que va cap a Sabadell, hi trobem un altre nucli encara més petit: Santiga. Amb només 20 habitants censats al 2005, conserva un aspecte de petit poble rural, tot i la seva proximitat als polígons industrials situats a l'eix Sabadell-Mollet i a la riera de Caldes, que queden a només uns 300 metres al sud.

Entre aquests edificis hi trobem l'esglèsia romànica de Santa Maria de Santiga, del s.XII, on cada mes de setembre se celebra un aplec de sardanes i on durant tot l'any hi ha el "mur dels poetes" amb escultures dedicades a diversos poetes.

I finalment tenim Can Taió, una masia amb pinta de castell fortificat, relativament aïllada i situada a peu de via del tren a la línia Papiol-Mollet (sense servei de viatgers). En els darrers anys ha estat reconvertida en centre cívic i és un equipament més de Santa Perpètua de Mogoda.

S'hi pot arribar fàcilment seguint el tal·lús per on passa la línia ferroviària, en sentit Ripollet.

A la propera actualització presentaré els paisatges urbans d'aquest curiós i poc conegut municipi. Algú em vol acompanyar ara?

Un President a la frontera

2008-12-09T21:47:00.009+01:00

He de reconèixer que no m'agrada gaire navegar pel Google Earth amb cap capa activa, perquè prefereixo fer-les jo mateix. Però a vegades és interessant mirar per on cauen les fronteres, tot i que no són gaire acurades i abans d'assenyalar amb el dit "MIRA!", cal comprovar-les, per exemple, amb l'ICC.

Així trobem la curiositat del dia. Es tracta de la frontera amb França, entre els termes municipals de la Vajol i Agullana, a l'Alt Empordà. Observeu:

Es veu clarament com al nord de la línia groga (a França) hi ha una àrea bastant deforestada que ressegueix la frontera. No feu gaire cas a la precisió d'aquesta línia que sembla feta una mica a les palpentes; si compareu amb els mapes de l'ICC veureu que la línia de deforestació coincideix amb la frontera administrativa.

Però les curiositats van més enllà d'aquesta zona pelada. La carretera que creua la frontera canvia d'Estat al Coll de la Manrella on trobem un monument que cal destacar, i que per sort algú ha penjat a la galeria de Panoramio que es pot consultar a Google Earth:

Sí, es tracta d'un monument a Lluís Companys! Ara sí que s'aprecia l'error de la línia groga que fa de frontera, doncs el punt on es troba el monument pertany a Catalunya i no a França.

El 1979 es va inaugurar aquest monument al President Companys i a tots els exiliats de la República que van creuar a França per aquell indret. Cada any es celebra un aplec per a homenatjar a Lluís Companys; el darrer va ser el passat 18 d'octubre de 2008 i va comptar amb una ofrena de l'alcalde d'Agullana, Alfons Quera (ERC) i unes sardanes, entre d'altres actes.

Fent la superposició de les imatges de Google Earth amb les de l'ICC podem veure que el monument es troba exactament al punt de contacte:

Això ha fet que en els darrers anys el monument hagi ballat de nacionalitat a causa del moviment de les fites que marquen la línia divisòria. Pel que sembla, actualment es troba en el costat català. El tema de les fites dona per a un llibre sencer; els límits actuals són tan poc acurats que qualsevol revisió aixeca ampolles...

Curiositats a l'Alt Empordà

2008-11-26T22:48:00.007+01:00

Sense adonar-me, dedico milers d'hores de la meva vida a mirar el Google Earth. Cop rere cop. Els mateixos llocs, contínuament. Aprenc moltíssimes coses, m'emociono quan apareixen capes noves i a vegades, només a vegades, surt de mi un crit de "wuooooh" quan trobo alguna cosa espatarrant o simplement curiosa.

L'altre dia vaig estar més d'una hora mirant racons de l'Empordà, traçant termes municipals i observant amb atenció el territori. Si hagués de destacar una sola cosa, seria que vaig poder demostrar-me a mi mateix que l'estació d'alta velocitat de Figueres s'ha de dir Vilafant TGV, amb totes les de la llei, ja que serà el municipi que fotrà el pelotazo més sonat.

En la foto superior podem veure amb un color vermell transparent el terme municipal de Vilafant. Sense filtre de color, a la dreta de la imatge, la ciutat de Figueres. El "barri" de Vilafant que està totalment enganxat a Figueres (però surt amb filtre de color vermell a la imatge) correspon al nucli del Camp dels Enginyers, el més poblat del municipi de Vilafant (amb 2.336 habitants el 2005, davant dels 1.201 del nucli capital). Allò de "les ciutats creixen" cobra més força que mai.

L'alcaldessa de Vilafant (CiU) deu estar frisant per a què arribi aquesta infraestructura al seu municipi.

Parlant de ciutats que creixen, el Far d'Empordà, limítrof al terme municipal de Figueres pel seu sud-est, ja fa els seus pinitos. De moment ja es pot veure al Google Earth com ha començat a urbanitzar una zona agrícola on ara conviuen els camps de conreu amb unes avingudes i unes rotondes que, de moment, no porten enlloc. Mireu:

El meu estimat ICC m'ajuda a veure que aquesta actuació (pressumiblement un proto-polígon industrial) és a tocar de l'extrem extremíssim del terme municipal del Far d'Empordà, enganxat al terme de Vilamalla. De fet, la carretera que discorre en diagonal a la cantonada inferior esquerra ja pertany al municipi de Vilamalla.

Cal recordar que també al Far d'Empordà, a pocs centenars de metres al nord d'aquesta imatge , hi va una nova terminal ferroviària de mercaderies, teòricament apta per a ample de via europeu i també ibèric. Però aquesta obra no correspon als terrenys on això s'ha de construir, sinó que es tracta d'una altra actuació. Com en molts altres casos, el territori comença a reaccionar a les sinèrgies abans que aquestes s'arribin a produir. Què espavilats que som.

Com el tema de límits municipals és interessantíssim i demostra la quantitat de putades que un municipi pot fer als seus veïns (encolomar-li una presó, un polígon industrial o un abocador a tocar del centre de població del costat, però encara dins el seu propi municipi), destaco també aquesta foto de la zona fronterera entre Figueres i Vilafant, on es veu com la capital altempordanesa ha començat a arreglar uns carrers (on ha posat a més amples voreres amb paviment multicolor), que just es veuen interromputs per on passa el límit municipal, donant una imatge molt curiosa. Mireu:

Al centre de la foto es veu l'obra de renovació del carrer, amb nou traçat, rotondes, voreres enormes, etc, que de sobte es veuen interrompudes (i es nota fins i tot la diferència entre l'asfalt de Figueres -nou i per tant, fosc- i l'asfalt de Vilafant -més antic i gris clar-). La part edificada de l'esquerra és el barri del Camp dels Enginyers (al costat del qual va la futura estació de la discòrdia).

I per acabar, una imatge curiossíssima. És la plaça Major de Borrassà, a l'oest de Figueres, on hi ha dibuixada la silueta d'una persona (o una llufa!), estirada a terra. Mireu al centre de la imatge:

Per cert, que l'altre dia em vaig adonar que l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) està actualitzant la capa de l'1:10.000 en algunes zones, i precisament per l'Empordà les capes antigues havien estat gairebé totes reemplaçades. Meravellós!

El misterio de Retamares

2008-08-07T14:32:00.012+02:00

Soy consciente de que soy una persona exagerada, pero esto supera cualquier exageración que un ser humano pueda hacer de un suceso. Se trata de la parada de Retamares de la línea ML3 del tranvía de Madrid a Boadilla (Metro Ligero en la jerga de Esperanza Aguirre y sus colegas) y su pintoresca ubicación. Veamos un pantallazo general de sus alrededores:

Vista general del entorno de Retamares

De izquierda a derecha tenemos la carretera y justo por encima las vías del tranvía, que cruzan una rotonda por enmedio en el extremo derecho de la foto. En el centro de la imagen vemos los andenes de la famosa parada de Retamares. Se puede definir en una sola palabra qué es lo que hay en Retamares: NADA.

Pero como no quiero ser tendencioso, vamos a acercarnos más a esta zona y veamos qué nos puede ofrecer. Teniendo en cuenta que la carretera es una barrera para el potencial usuario de la parada de Retamares (no vas a ser tan incívico/a de cruzar por enmedio de los coches!), analizaremos lo que queda por encima y lo que queda por debajo de la carretera.

Detalle del entorno al sur de Retamares

En la esquina de arriba a la izquierda tenemos la parada de Retamares y el resto de la foto muestra toda la zona al sur de la parada. Vemos que para cruzar la carretera hay que usar el puente verde, lo que implica 325 metros andando desde la mitad del andén, hasta el donde está aparcado el coche rojo frente al otro lado del puente (¿será un usuario del Meli?).

Tras esos 325 metros ya andados no podemos ir a ningún otro lugar, porque sólo hay la carretera. Dos opciones poco cómodas y con algo de riesgo serían:

· trepar por el monte
· caminar por el arcén

En ninguno de los dos casos puedes llegar a ninguna parte, y para eso os voy a poner esta otra imagen que muestra un entorno más amplio al sur de la carretera frente a Retamares:

La NADA, al sur de Retamares

Aquí incluso he marcado la estación de Retamares, porque a esta escala se ve muy canija. He marcado también la de Cocheras, la siguiente hacia el este, y también una parada que no han inaugurado todavía, la siguiente hacia el oeste (marcada como "???"). En parte superior, hacia la derecha se atisba ya una pista de atletismo, pero como queda por encima de la carretera, hablaremos de ella más adelante. Por el momento está claro qué es lo que hay al sur de Retamares: NADA.

Según el Instituto Geográfico Nacional, organismo dependiente del Ministerio de Fomento, se trata de un campo militar, a caballo entre los términos municipales de Madrid y Pozuelo de Alarcón.

Detalle del entorno al norte de Retamares

Por el norte la cosa no cambia mucho. Lo único que hay es una pequeña edificación cuadrada de 6 metros de lado, a 180 metros en línea recta desde los andenes, por enmedio del monte. El único camino utilizable va a parar a la siguiente parada del tranvía (a 520 metros), la que está aún sin servicio, al otro lado de la carretera que va norte-sur a la izquierda de la foto. Veamos la zona desde más lejos para abarcar más:

Muy hacia el norte de Retamares empiezan a aparecer cosas

Aparecieron cosas. Aunque esté lejos, algo hay al norte de Retamares!

Toda la zona de la parte izquierda, encima de la parada "???" del tranvía, está cercado y no se puede acceder. Parece que se han construido las calles, pero aún no se han rellanado las manzanas. Pertenece al término municipal de Pozuelo de Alarcón, municipo muy aficionado a las cercas (en urbanizaciones pijas son más comunes que las palomas en las plazas). Todo esto, de momento, no aporta nada a un posible usuario de la parada Retamares. Así que se puede generalizar diciendo que no hay NADA.

Inmediatamente a la izquierda hay un conjunto de edificios que parecen prefabricados, todos alrededor de un patio, todo bien cercado (puede verse en la imagen, una línea gruesa de un color más claro que encierra ese grupo de edificaciones). En el perímetro amurallado, hay además pistas de tenis, baloncesto, fútbol y atletismo. Me atrevería a decir que se trata de instalaciones militares, pero no lo he podido comprobar. Para acceder a la garita que da acceso al recinto, hay que caminar 780 metros desde el centro del andén de Retamares, lo cual hace que no sea muy accesible para un potencial usuario...

Finalmente, y dejando al margen el campo de golf que se ve en la esquina superior derecha y las urbanizaciones (cerradas) en la parte superior, vamos a centrar nuestra atención en aquella pista de atletismo que antes he mencionado. Se trata, nuevamente, de un recinto cerrado con su garita de acceso con barreras, que queda a 525 metros de los andenes de Retamares, teniendo que cruzar por enmedio de la carretera de acceso. Es un recinto extraño, con más edificios idénticos entre sí, con una pista de tenis y otra de atletismo y fútbol. Todo parece indicar que se trata de una ampliación del recinto que está justo al oeste (o aquél era una ampliación de éste).

Y este desconocimiento me ha llevado a ponerme a comparar las hojas del Mapa Topográfico Nacional (MTN) y buscar alguna explicación. La más actual es esta de 2002, donde he marcado con una bolita amarilla y roja la ubicación de la estación de Retamares:

Detalle de la hoja 559 del MTN, 2002

La zona de los cines y la ciudad de la imagen ya aparecen, pero no así la primera zona que habíamos comentado de las "manzanas vacías", que debe ser más reciente. Miremos ahora ediciones anteriores, a ver qué podemos averiguar...

Misma zona, en el MTN de 1983

Aquí la carretera no tenía rotondas, ni era una vía moderna como ahora y ni siquiera había campo de golf. Lo que ya podemos ver es que el recinto misterioso se llama Retamares (qué sorpresa!), y que el campo militar era, de todos los tipos de campos militares, concretamente de tiro. Tiremos más atrás en el tiempo...

Más de lo mismo, 1969

¡Voilà! Lo que buscaba. En el MTN de 1969 ya sale la palabra mágica: "Pabellones militares". Así que estaba en lo cierto... :-)

Ni Prado del Rey, ni urbanizaciones, ni polígonos industriales. Sólo la zona militar. Quizá en el 69 hubiera sido más útil tener allí la parada del Metro Ligero.

La Catalunya Optimista

2008-07-17T11:19:00.006+02:00

Somriu, és la Catalunya Optimista!

És el partit que es proclama "partit dels treballadors" i alhora només atén a les necessitats dels empresaris. I no ho dic jo, ara ho diuen també ells. L'article d'avui del PSCeriódico no té desperdici, feu un cop d'ull aquí.

Lamentablement, el gruix dels seus votants passen de tot això, perquè només voten una marca: "el puño y la rosa", encara que "el puño" en realitat sigui el que elimina els impostos que molesten als empresaris, el que dóna 400€ més al senyor Amancio Ortega i d'altres personatges tant necessitats per arribar a final de mes (deuen tenir els sostres molt alts, pobres) o el que intenta privatitzar les universitats, entre d'altres, i "la rosa" deu portar alguna substància estranya que deixa la gent estabornida i inexplicablement optimista.

Diuen que al mal temps, bona cara. Però a mi ja em fan mal les galtes de tant somriure.

Novetats al Google Earth (juliol 2008)

2008-07-14T17:02:00.007+02:00

Obrint avui el Google Earth m'he adonat de que just avui mateix l'ICC està canviant algunes capes, afegint més resolució i imatges actualitzades. Si aquest matí a Cambrils-Tarragona i l'àrea metropolitana de Barcelona ja tenien les noves imatges, a primera hora de la tarda es veia ja tota la costa des de Barcelona fins a Palamós, a més de la ciutat de Lleida.

A aquesta escala ja es diferencien clarament les capes noves, al llarg de tota la costa

Entre d'altres curiositats, ja es pot veure el traçat de la línia ferroviaria del corredor del Mediterrani per l'aeroport de Reus (bé, per darrere de l'aeroport) i el nord de Cambrils, i comprovar com de cèntriques seran les noves estacions de tren de la zona... També a La Pineda i Salou es pot veure el pelotazo urbanístic i els camps de golf a aquella petita zona que encara no estava edificada, ara plena de carreteres zigzaguejant pel lleugerament accidentat relleu, esperant el toc de gràcia de les constructores.

Noves urbanitzacions i camp de golf a Vila-Seca, Tarragona

Als voltants de Barcelona hi ha tantes novetats a observar com temps hi dediquis... La nova zona de desenvolupament de Viladecans al costat de l'estació de Rodalies, el final de les obres de soterrament del Prat de Llobregat, la terminal sud de l'Aeroport, l'estadi de l'Espanyol a mig fer, el viaducte i les estacions de la L9 a la Zona Franca, la plaça Europa i el soterrament de Bellvitge a l'Hospitalet, la remodelació dels entorns de Sant Ramon-Can Rigal a la carretera de Collblanc...

El nou estadi de l'Espanyol, entre els termes municipals de Cornellà i el Prat

Si mirem més amunt, veiem com avança de la urbanització de tots els barris nous de Sant Cugat, el Sincrotró a Cerdanyola, la cicatriu de l'obra del Quart Cinturó a Terrassa (estic desitjant que actualitzin les capes que queden més a l'oest, que mostraran la veritable magnitud d'aquesta atrocitat optimista), l'estació Terrassa Est i les obres dels FGC a l'estació del Nord i a Can Roca, també a Terrassa, els nous barris de Sabadell, les obres de soterrament de la nacional a Montcada...

L'obra del fantàstic quart cinturó ja és visible al nord-oest de Terrassa

I per la costa també hi ha moltes novetats, com l'explanació dels terrenys al costat de l'estació de l'AVE de la Sagrera, l'estat avançat de les obres a la plaça Lesseps, el nou barri "Eixample Blau" a la Catalana, Sant Adrià de Besòs, més obres a Badalona Centre per l'arribada de la L2, etc. Però el més interessant és que, resseguint la costa he arribat al Cap de Creus i m'he adonat també de que ja tenim una censura menys a Catalunya. Si fa uns mesos teniem una taca negra a l'EVA 4 (mireu aquesta entrada del blog), ara s'ha superposat una imatge més o menys neta i això és el que tenim:

I si ens acostem per mirar-ho en detall:

El Castell de Montjuïc segueix sense el pegote negre (i curiosament sense capa actualitzada, envoltat d'imatges noves), i el Turó de l'Home manté les seves dues taques allà dalt. Em seguiré fixant aviam què puc aportar en una propera entrada nova. Espero habituar-me a escriure més sovint, ara que he trobat més o menys una temàtica on treure suc ;-)

Més geografia de la censura

2008-07-08T16:15:00.005+02:00

Fent un treballet per a l'ajuntament de La Garriga m'he adonat de què encara existeixen més punts negres a les capes que l'ICC mostra amb el programa Google Earth. Aquí es mostra el Turó de l'Home, el cim més alt del Montseny, a 1.706 metres, amb dues taques negres.

La taca més petita amaga un antic destacament militar i l'altra, més gran, és l'observatori meteorològic del Turó de l'Home. Aquí una imatge de la zona (sense censura!):

Geografia Underground

2008-02-21T12:33:00.009+01:00

Fent servir una expressió que vaig sentir dir a una profe meva ahir, farem una mica de Geografia Underground.

Avui us porto una imatge de Google Earth, on l'ICC ha actualitzat recentment les capes de tot Catalunya i podem trobar coses molt curioses i interessants. Avui porto aquesta imatge amb dos pegotes negres al Pení, al Cap de Creus, al costat de Cadaqués (a la dreta de la foto). Casualment, als mapes topogràfics tampoc apareixen aquests dos edificis que coronen un parell de cims a uns 600 metres d'altitud. Bé, si mires el mapa 1:25.000 apareixen dos quadrets negres que simbolitzen dos edificis, però en observar escales més grans desapareixen (al 1:5.000 només hi consten dues "esplanacions" de terreny on tocaria pintar els edificis).

Però què hi ha allà? Doncs l'Esquadró de Vigilància Aèria número 4 de l'exèrcit (EVA 4). Us poso un petit text que he tret del diari Hora Nova, de l'Empordà:

"La presència militar a la muntanya del Pení es remunta a l'any 1957, quan l'exèrcit espanyol va subscriure un tractat d'amistat per compartir les instal·lacions amb les forces armades americanes. En plena Guerra Freda, els americans volien tenir ben controlades les seves posicions des de l'oest del Mediterrani, i van dotar-se d'un dispositiu que, en aquells moments, ja donava una cobertura d'unes 250 milles nàutiques o, el que és el mateix, uns 500 quilòmetres per sobre del mar. El 1964, els americans van marxar i les instal·lacions del Pení van passar a mans espanyoles amb el nom, encara vigent, d'EVA 4. "

Al meu fotolog ahir vaig penjar una altra imatge, aquest cop del castell de Montjuïc, tot ocult sota una taca negra, i avui ha sortit a El Periódico. Quina casualitat, no?

L’estratègia comercial de l’Alta Velocitat

2008-02-08T17:22:00.000+01:00

Per anar omplint el blog, penjo un article que vaig publicar a la revista Mobilitat Sostenible i Segura la tardor del 2007, si bé alguns dels detalls han quedat obsolets donat que ara el Ministeri ja ha anunciat la nova 'Tarifa Web', sembla que el nou sistema de venda de bitllets de renfe.es no acaba de ser del tot pràctic i és realment complicat trobar aquestes tarifes econòmiques, si bé tampoc es poden comprar bitllets amb l'antel·lació que convindria.

Per a consultar la revista sencera, així com les edicions anteriors, visiteu http://www.mobilitatsostenible.org

L’estratègia comercial de l’Alta Velocitat

Segons marquen les previsions, a finals de 2007 tindrem uns 1.400 km de xarxa ferroviària d’alta velocitat, quan aquesta arribi a Màlaga, Valladolid i Barcelona. I ja sabem quins seran aproximadament els temps de viatge i les velocitats màximes dels nous traçats, però no s’ha mencionat encara el tema dels serveis i els preus.

Avui, un parell de mesos abans de les noves inauguracions, sabem coses com que de Madrid a Segòvia es tardaran 22 minuts, que l’AVE a Màlaga estalviarà 40 minuts i que la línia de Barcelona tindrà una velocitat màxima de fins a 350 km/h. En canvi, desconeixem quin serà el preu del bitllet, quantes circulacions al dia hi haurà i si es cobrirà cap ruta fora de la relació Barcelona-Madrid. Als webs d’Adif i de Renfe no es fa gaire publicitat al respecte; només es parla de velocitats punta, de reducció en el temps de viatge i d’inversions realitzades.

Queda clar, doncs, que continuem amb la política de les grans infraestructures al marge d’un pla de serveis: l’única cosa que sembla tenir importància és l’obra en sí mateixa. L’exemple més recent el tenim a les línies d’alta velocitat d’Osca i de Toledo.

L’obra per a portar els trens AVE a la ciutat d’Osca s’ha acabat explotant amb una única circulació al dia. A més del malbaratament de recursos que això suposa, s’impossibilita la circulació de trens regionals elèctrics i el gruix de desplaçaments entre aquesta ciutat i Saragossa se segueix efectuant en autobús. En quant al preu del bitllet, l’AVE costa el doble que el regional, i només estalvia 7 minuts en el seu recorregut. Calia fer una obra d’aquestes característiques per un estalvi tan irrisori i per a només posar un tren diari?

A Toledo, en canvi, la política de preus és bastant interessant, a través de títols multiviatge amb tarifes molt atractives (a partir de 3,75€ per trajecte amb un abonament de 50 viatges). La contra és que és imprescindible fer una reserva de seient per a poder viatjar i que s’han eliminat tota la resta de serveis convencionals, deixant la ciutat de Toledo amb una única relació ferroviària (Madrid – Toledo, sense parades) i amb un únic tipus de tren. Per tant, molta gent ha tornat a dependre dels serveis d’autobús per a la seva mobilitat quotidiana.

Previsions per a Catalunya

Desconeixent encara quina serà la política de preus i de serveis que s’oferiran a partir de l’arribada de l’alta velocitat al nucli de Barcelona, probablement les aerolínies de baix cost (Barcelona-Madrid a partir de 10€) i algunes empreses d’autobusos (Barcelona-Saragossa a partir d’11€) continuaran portant a la majoria de gent, amb tarifes fins a 6 vegades més barates que el tren. Així, el ferrocarril lamentablement s’allunyarà de la seva funció natural de transportar un gran nombre de persones, quedant com poc més que una alternativa al pont aeri, ja que fins al moment Renfe manté una estructura tarifària fixa en què els preus no varien; independentment de la franja del dia en que es viatgi (en la majoria de casos) i de l’antel·lació en que compris els bitllets, el preu és el mateix.

Com ho fan els nostres veïns?

A França ja tenen més de 1.700 km de xarxa d’alta velocitat. A finals de l’any passat es va anunciar la inauguració del primer tram de la línia TGV-Est (entre París i Estrasburg) per al dia 10 de juny, seguint uns criteris exclusivament tècnics. L’anunci de la data d’inici de servei venia acompanyada del nombre de serveis diaris per a cada nova relació, és a dir, mig any abans ja es podia veure quins trens circularien per la nova línia, amb quines destinacions, quins temps de viatge i quins preus, i al mes de gener es van posar a la venda els primers bitllets amb preus promocionals a partir de 19€ per a totes les destinacions.

Gràcies a l’ample de via comú a la xarxa convencional, amb una sola línia es permet cobrir 130 noves relacions directes, com ara a Reims, Nancy, Metz, Luxemburg, Estrasburg, Basilea, Zúrich, Frankfurt, Stuttgart o Múnich i entre aquestes i Burdeus, Lille, Nantes, etc.

Aquests preus promocionals de 19€ per a qualsevol destinació no són únicament per a les inauguracions, sino que la SNCF (l’operadora francesa) ofereix tarifes promocionals durant tot l’any i per a tota França en funció de l’antel·lació amb que es comprin els bitllets o l’aparició d’ofertes puntuals, i d’altres promocions com bitllets en primera classe a partir de 26€.

A Alemanya, la DB també oferta bitllets a 29€ per a qualsevol destinació, incloses les rutes internacionals. La seva xarxa d’altes prestacions es basa en trams puntuals de línies d’alta velocitat combinats amb adaptació a 200 km/h en les principals vies convencionals, de forma que els trens regionals poden oferir també uns temps de viatge molt competitius amb unes tarifes regulars més econòmiques.

Com a la resta d’Europa, el fet de tenir un ample de via unificat per a tots els països permet que els trens d’alta velocitat entrin fins al cor de les ciutats fent servir la via convencional. A Europa els trens d’alta velocitat s’aturen al centre de ciutats com Londres, Berlín, Estrasburg, Colònia, Frankfurt, Múnich, Brusel·les, Amsterdam, París, etc. En canvi, Adif està perpretant estacions a llocs tan inverossímils com Camp de Tarragona (a 12 km de Tarragona i 17 km de Reus) o Yebes (a 8km de Guadalajara) i s’esperen d’altres com Vilafant (allunyant el tren del centre de Figueres) o la nova de Segòvia (3km més lluny del centre). L’ample de via dels sis peus castellans ens fa incompatibles amb Europa i fa que les nostres ciutats siguin impermeables.

Feu click a la imatge per a veure el quadre comparatiu de preus:

Manteta, Carrie i Danuta

2008-01-29T00:38:00.000+01:00

Avui estic à la Carrie Bradshaw. Manteta, il·luminació íntima i wireless. És el primer cop que em planto amb el portàtil al sofà i em poso a escriure, i és que aquesta situació específica m'ha despertat la vena literària. No treuré res de profit, ni crec escriure coses gaire interessants, però és una sensació tan innovadora per a un maniàtic com jo que no m'he pogut estar.

Potser és una excusa per a reprendre aquest blog, caigut en l'ostracisme i colze a colze en el fons de la memòria de la humanitat amb la one-hit-wonder (injustament) de la Danuta. Per cert, que avui m'he assabentat que la nostra estimada tit-star era polonesa. Impressionant.

Aviam ara si no tardo tant en anar actualitzant el blog!

¿Y esto se oye fuera? Las campanitas me parecen molestísimas

2007-08-06T14:18:00.001+02:00

La presidenta de la Comunidad de Mugril, Xavier Urgellrre, inauguró ayer el Metro Ligero de Villalimones, la prolongación de la línea Tele5 que dará servicio a 358.000 usuarios de los municipios de Conejal de Fregales, Santa Cailiminoug y el nuevo PAU de Villalimones y Saltalarrana. Esta nueva línea, de 38 km de longitud, permitirá a los vecinos conectar directamente con la casa de su tía-abuela.

Durante el acto de inauguración, Urgellrre se comprometió a implantar el "Abono Transporte Campo de Coles" a todas las fincas hortícolas, frutícolas y desérticas de la Comunidad la próxima legislatura, si gana las elecciones el próximo 27 de mayo.

Con una inversión de 780 millones de euros, la Comunidad de Mugril ha dado un gran paso para mejorar la calidad de vida de todos los vecinos del Corredor de Fregales. La Real Fábrica de Pañales es la protagonista de la ornamentación especial con la que cuenta la estación de Calabozos-Matadero, que muestra un elaborado collage diseñado por Ventilla en el que se representan con vivos colores los principales símbolos del barrio: la matanza del cerdo y el encarcelamiento.

Urgellrre aprovechó la ocasión para recordar que el Gobierno Central es incompetente y ha incumplido su promesa de llevar el AVE a la estación "Campo de Santa Cailiminoug" y el telesilla al monte Muriel, remarcando que ahora, gracias a la Presidenta, los vecinos pueden moverse con el nuevo Metro Ligero de la Comunidad de Mugril. La presidenta comentó también que Villalimones es una localidad "única en Europa", pues, en sus propias palabras "es la primera población rural en disponer de trece estaciones de metro en toda la Unión Europea, por encima de núcleos como Argeles-sur-le-Champs o Lindenhöfe, consolidadas poblaciones agrícolas centroeuropeas".

Foto: el Botón del Político

[ reposición de mi flog del 10/05/2007 ]

Not in my back yard

2007-07-13T16:33:00.000+02:00

És terrible la demagògia que s'està fent amb l'assumpte del nou túnel de Bacelona i la quantitat de pobres ignorants que s'ho estan creient tot. S'ha d'admetre que si mai hagués passat allò del Carmel aquí no s'estaria discutint res. Fa 84 anys que hi ha un túnel al costat de la Pedrera, i fa més de 40 que hi ha un per la Sagrada Família. Per què un túnel construit el 2008 amb la tecnologia de què disposem actualment i amb tuneladora (un dels mètodes més segurs) hauria de suposar una amenaça?

Amb aquest pànic irracional es demostra un profund desconeixement i falta de criteri propi. Això és el que volen els partits que han adoptat aquesta mesura populista de sumar-se al moviment contrari per a recaptar vots de gent innocenment ignorant. El túnel, que no només serà per l'AVE sinó també pels trens regionals i de llarga distància, ha d'anar pel centre que és on la gent viu i on la gent vol anar. A ningú li interessa que el tren li deixi a una urbanització residencial de Sant CiUgat ni a la platja.

Aquells que diuen que no es pot comparar l'AVE amb el metro perquè "pesa més" i perquè va "a més velocitat" haurien de saber que aquests mateixos trens d'alta velocitat de Renfe ja estàn creuant a diari el subsòl de ciutats com Lleida, Saragossa o Còrdova (en aquest cas des de fa 15 anys) i no ha succeït res. L'AVE no va a 300 per hora pels túnels perquè no te espai suficient per a assolir aquesta velocitat. És un tren, no un cohet, per tant necessita a partir de 15 km per assolir la velocitat màxima. En quant al seu pes, és similar als actuals trens de rodalies de dos pisos, que ja creuen Barcelona centenars de vegades cada dia i mai han enderrocat cap construcció, tot i passar en alguns punts per sota de les cases, no pel costat, com farà el nou túnel.

Prou demagògia.

¡Esto es muy gordo, Joan!

2007-07-10T12:39:00.000+02:00

Estreno este blog con una gran señora. Ella es la inamovible Rita Barberá, recién reeligida alcaldesa de la curiosa ciudad de Valencia. Cuando acabe esta legislatura hará ya 20 años que se aposentó en l'Ajuntament.

En 1991 pactó con Unió Valenciana para desbancar al PSOE y a partir de las siguientes elecciones municipales no ha vuelto a necesitar a nadie para continuar al mando de la ciudad, pues ya en el 95 consiguió mayoría absoluta de concejales, y en el 99 mayoría absoluta también en porcentaje de votos.

Entre sus méritos podemos destacar:

· La visita del Papa a la ciudad en medio de una gran movida de despilfarro y conservadurismo rancio, incluído un paripé en el exterior de la estación de metro de Jesús, donde murieron decenas de personas por causas que ni siquiera se han investigado en serio.

· Celebrar una aburrida competición de vela que a todos nos hubiera pasado desapercibida si no nos hubieran machacado tanto en los medios. Los preparativos incluyeron especulación y mobbing por todo el barrio del Cabanyal-Canyaveral y otras zonas secundarias.

· Alcanzar unos niveles de tráfico equiparables al de Madrid con tan sólo una cuarta parte de sus habitantes. Frente a la fachada del ayuntamiento existe una calzada de seis carriles. Todo un logro, ya que los ayuntamientos de Madrid, Barcelona o Zaragoza están en plazas peatonales. La Ciutat de les Arts i les Ciències es un rincón aún más agradable ahora que lo atraviesa un puente de ocho carriles, y lo será todavía más cuando terminen el segundo puente.

Con esto y otras cosas, nuestra querida Rita ha conseguido que Valencia sea una de las ciudades más guarras de España.

Os dejo con los resultados electorales desde que ella entró en nuestras vidas. Fijaos cómo el pleno ha ido ganando en riqueza democrática conforme avanzan los años:

Porcentaje de votos y número de concejales del PP (con Rita como cabeza de lista):

* 1991 - 25,49% - 9
* 1995 - 49,00% - 17
* 1999 - 53,25% - 20
* 2003 - 51,01% - 19
* 2007 - 56,67% - 21

Grupos en el pleno:

* 1991 - 4 (PSOE, PP, UV, EU)
* 1995 - 4 (PP, PSOE, EU-EV, UV-CCV)
* 1999 - 3 (PP, PSOE, EUPV)
* 2003 - 3 (PP, PSOE, ENTESA)
* 2007 - 2 (PP, PSOE)

Los que me conocen ya saben cuánto me gusta Valencia. Y los que no, ya se pueden hacer una idea. Sólo un consejo: no dejéis de dejar de visitarla.