Els paisatges rurals de Santa Perpètua de la Mogoda

Santa Perpètua de la Mogoda té quatre nuclis de població. Segons el cens de 2005, al nucli de La Mogoda hi vivien 132 persones. Es tracta d'un autèntic nucli rural, una filera de cases baixes i idèntiques aliniades al llarg d'un únic carrer, el carrer de la Mogoda, formant un paisatge poc habitual si pensem que només som a 7 km dels enormes blocs de Ciutat Meridiana i envoltats d'autopistes (AP-7, C-17 i C-33).

Cap a l'oest, a menys de 600 metres d'aquí trobem el nucli principal de Santa Perpètua, amb el barri de Can Folguera en primer terme, i cap al nord, a menys de 400 metres hi trobem el CIM Vallès i la factoria d'Alstom. Mollet del Vallès es troba a poc més de 800 metres i la línia de ferrocarril de Mollet al Papiol, actualment només amb circulació de trens de mercaderies, hi passa a uns 50 metres.

Però a la carretera que va cap a Sabadell, hi trobem un altre nucli encara més petit: Santiga. Amb només 20 habitants censats al 2005, conserva un aspecte de petit poble rural, tot i la seva proximitat als polígons industrials situats a l'eix Sabadell-Mollet i a la riera de Caldes, que queden a només uns 300 metres al sud.

Entre aquests edificis hi trobem l'esglèsia romànica de Santa Maria de Santiga, del s.XII, on cada mes de setembre se celebra un aplec de sardanes i on durant tot l'any hi ha el "mur dels poetes" amb escultures dedicades a diversos poetes.


I finalment tenim Can Taió, una masia amb pinta de castell fortificat, relativament aïllada i situada a peu de via del tren a la línia Papiol-Mollet (sense servei de viatgers). En els darrers anys ha estat reconvertida en centre cívic i és un equipament més de Santa Perpètua de Mogoda.

S'hi pot arribar fàcilment seguint el tal·lús per on passa la línia ferroviària, en sentit Ripollet.

A la propera actualització presentaré els paisatges urbans d'aquest curiós i poc conegut municipi. Algú em vol acompanyar ara?

Un President a la frontera

He de reconèixer que no m'agrada gaire navegar pel Google Earth amb cap capa activa, perquè prefereixo fer-les jo mateix. Però a vegades és interessant mirar per on cauen les fronteres, tot i que no són gaire acurades i abans d'assenyalar amb el dit "MIRA!", cal comprovar-les, per exemple, amb l'ICC.

Així trobem la curiositat del dia. Es tracta de la frontera amb França, entre els termes municipals de la Vajol i Agullana, a l'Alt Empordà. Observeu:

Es veu clarament com al nord de la línia groga (a França) hi ha una àrea bastant deforestada que ressegueix la frontera. No feu gaire cas a la precisió d'aquesta línia que sembla feta una mica a les palpentes; si compareu amb els mapes de l'ICC veureu que la línia de deforestació coincideix amb la frontera administrativa.

Però les curiositats van més enllà d'aquesta zona pelada. La carretera que creua la frontera canvia d'Estat al Coll de la Manrella on trobem un monument que cal destacar, i que per sort algú ha penjat a la galeria de Panoramio que es pot consultar a Google Earth:

Sí, es tracta d'un monument a Lluís Companys! Ara sí que s'aprecia l'error de la línia groga que fa de frontera, doncs el punt on es troba el monument pertany a Catalunya i no a França.

El 1979 es va inaugurar aquest monument al President Companys i a tots els exiliats de la República que van creuar a França per aquell indret. Cada any es celebra un aplec per a homenatjar a Lluís Companys; el darrer va ser el passat 18 d'octubre de 2008 i va comptar amb una ofrena de l'alcalde d'Agullana, Alfons Quera (ERC) i unes sardanes, entre d'altres actes.

Fent la superposició de les imatges de Google Earth amb les de l'ICC podem veure que el monument es troba exactament al punt de contacte:

Això ha fet que en els darrers anys el monument hagi ballat de nacionalitat a causa del moviment de les fites que marquen la línia divisòria. Pel que sembla, actualment es troba en el costat català. El tema de les fites dona per a un llibre sencer; els límits actuals són tan poc acurats que qualsevol revisió aixeca ampolles...