Els paisatges urbans de Santa Perpètua de Mogoda

Un cop vistos els elements rurals del municipi de Santa Perpètua de la Mogoda, em centraré en mostrar la seva cara urbana. Un tercer i últim episodi podria tractar el paisatge industrial, ja veurem si el faig...

Dels quatre nuclis de població de Santa Perpètua ja vam parlar dels dos rurals, La Mogoda i Santiga, per tant ens queden els dos urbans: la Florida i Santa Perpètua. Començarem pel primer nucli.

La Florida té 5.697 habitants (Municat, 2006) i es caracteritza per ser un nucli clarament residencial, amb predomini d'habitatges unifamiliars, molts d'ells amb piscina privada, si bé recentment s'ha edificat una filera d'habitatges amb varies plantes al límit occidental del nucli. A la foto següent podem veure la seva ubicació i entorn:

Entorns del nucli de la Florida

La Florida és on hi ha la única estació de tren del municipi (de moment), corresponent a la línia C3, que fa el recorregut l'Hospitalet - Barcelona - Vic - Puigcerdà. En ser una línia bastant maltractadora d'usuaris (via única, freqüències dolentes, la majoria de trens semidirectes no hi paren, etc.), també es fa servir l'estació de La Llagosta, a la línia C2, amb trens cadenciats, freqüents i ràpids cap a Barcelona i cap a Granollers.

La Florida limita al sud amb el terme municipal de La Llagosta, amb el que forma un continu urbà i un dràstic canvi de morfologia urbana, ja que aquest municipi és molt més dens. Si a La Florida viuen 5.697 habitants en una àrea urbanitzada d'unes 92 ha (el que dóna una densitat d'uns 6.200 hab/km²), a La Llagosta hi viuen 13.517 persones en unes 50 ha d'àrea urbanitzada (uns 27.000 hab/km²), és a dir, 4 vegades més dens. El municipi de la Llagosta es va desagregar de Sant Fost de Campsentelles als anys 50 i avui dia té el terme municipal més petit de la comarca.

Cap a l'est limita amb el polígon industrial de La Florida, formant un continu amb el polígon de la Llagosta, i amb Mollet del Vallès, que té el seu nucli urbà a uns 1500 metres de distància. Per l'oest limita amb uns terrenys agrícoles que pertanyen al terme municipal de Montcada i Reixac i pel nord es troba amb el nucli principal de Santa Perpètua de la Mogoda, que queda entre 300 i 600 metres de separació amb La Florida.

Centre del nucli de la Florida

Com a curiositat, la majoria dels carrers de La Florida que van de nord-oest a sud-est (perpendiculars a la via del tren) es diuen avingudes i els que van de sud-oest a nord-est (paral·lels a les vies de la línia C3) es diuen carrers, i tots ells tenen una numeració que aumenta de nord a sud en el cas de les avingudes i de sud a nord en el cas dels carrers. Així, per exemple, l'avinguda principal, que porta al centre de Santa Perpètua des de l'estació de la C3, es diu Avinguda Número 4 (al centre de la foto superior, amb l'arbrada) i el carrer paral·lel a les vies inmediatament pel nord es diu Carrer Número 1. Si vas pujant per l'Avinguda Número 4, vas trobant el carrer número 2, el carrer número 3, etc. Una mica com a Manhattan o a les ciutats colonials mexicanes.

És precisament aquesta Avinguda Número 4 un dels carrers més interessants del municipi, ja que s'ha adequat com a itinerari principal per a accedir a peu a l'estació de tren i per a connectar els dos nuclis principals del municipi: La Florida i Santa Perpètua. Es pot dir que és una de les poques poblacions del Vallès que disposa d'un camí tan segur i agradable per a vianants d'aquestes característiques. Es tracta d'un passeig en format rambla en el que el vianant té tota la prioritat, fins i tot arribant a creuar les rotondes de cotxes pel mig. Aquest mateix carrer un cop surt de La Florida deixa d'anomenar-se Avinguda Número 4 per passar a dir-se Passeig de la Florida. A la imatge següent podeu veure com és una cruïlla amb una rotonda en aquesta via exemplar de bona planificació per a vianants, una cosa aparentment molt senzilla però que pocs ajuntaments han sabut fer bé (encara recordo les absurdes crítiques de'n Quim Monzó pel Walk21).

Detall del passeig per a vianants a l'Avinguda Número 4 de la Florida

Com hem dit, aquest passeig connecta amb el nucli principal del municipi, Santa Perpètua de la Mogoda. Amb 15.800 habitants (Municat, 2006) en una àrea urbanitzada d'unes 100 ha, té una densitat aproximada de 15.800 hab/km², més del doble que el nucli de la Florida.

Aquí és on hi ha el casc històric del municipi, un petit eixample, un barri de cases adosades i un altre de polígon d'habitatges, per tant es tracta d'un nucli bastant heterogeni pel que fa la seva morfologia urbana. Se situa a la banda occidental de la riera de Caldes, que el separa del CIM Vallès (Polígon industrial Les Minetes) i la planta d'Alstom (polígon Les Vinyes de Mogoda), que queden entre la riera i Mollet del Vallès.

Al sud queda el nucli de la Florida, com ja hem vist. Al nord limita amb el polígon industrial Can Bernades Sobirà, que forma un continu industrial al llarg de tota la riera de Caldes fins a Palau-Solità i Plegamans. Cap a l'oest trobem el polígon industrial de Santiga i el petit nucli rural homònim, que llinda amb els polígons industrials de Polinyà, Barberà del Vallès i Sabadell.

Entorns del nucli de Santa Perpètua

Si accedim a Santa Perpètua pel passeig de la Florida, primer passarem per sota de la línia ferroviària que va de Mollet al Papiol, que en aquest tram no presta servei de viatgers. Es parla de construir-hi una estació en aquest indret, que esdevindria la més cèntrica del municipi, a menys d'un quilòmetre de l'Ajuntament o a 500 metres del centre de Can Folguera, el barri més dens de Santa Perpètua. Aquesta estació tindria connexions directes amb Mollet, la Universitat Autònoma, Sant Cugat, Rubí o Martorell, amb possibilitat de tenir-ne també amb Granollers o Vilafranca i amb un transbordament a Baricentro (on ja existeix una estació subterrània construida des dels anys 80) arribar a Cerdanyola, Sabadell, Terrassa o Barcelona.

La línia ferroviària Mollet - El Papiol creuant pel centre de la imatge

Més endavant, sense deixar l'agradable passeig, arribem a la plaça que dona pas al barri de Can Folguera, el més dens del municipi i també el que presentava una situació més precària. Aixecat en la dècada dels 60, amb deficiències urbanístiques i de serveis, el 2005 es va incloure al Pla de Millora de Barris de la Generalitat de Catalunya per la Llei de Barris, que ha permès millorar els espais públics, els edificis i els equipaments amb una inversió de més de 13 milions d'euros durant els anys 2005 i 2006.

Santa Perpètua de la Mogoda ha estat governada històricament des de les primereres eleccions democràtiques del 1979 primer pel PSUC i després per ICV, fins que a les municipals del 2007, els tres regidors d'ERC van preferir donar l'alcaldia al PSC, fent que el nou equip de govern fos PSC (6) + ERC (3) + CiU (2), deixant a l'oposició a ICV (7), PP (2) i la plataforma ciutadana PCCA (1).

Presisament aquest nou alcalde ha paralitzat el Programa d'Actuació al barri de Can Folguera desviant els recursos que l'anterior govern va deixar pressupostats per al període 2007-2008 cap als seus compromisos de despesa en personal de confiança lligat al PSC i altres contractacions de signants de la llista que li va donar suport com a candidat electoral, havent modificat els pressupostos municipals en 10 ocasions durant els primers 10 mesos de govern.

Barri de Can Folguera

Que el sr. Ruiz sigui alcalde té un preu: abans 4 regidors a dedicació exclusiva, ara 8; abans 5 càrrecs de confiança, ara 11, com el marit de la regidora d’Urbanisme, la dona d’un alcalde socialista, la cunyada d’un altre alcalde socialista, l’inspector de policia (cessat a l'estiu de 2008)... Cal sumar també l’increment injustificat de salari per a alguns funcionaris fidels a l’alcalde. No oblidem que estem a la Catalunya Optimista!

Per estar al dia sobre actualitat i política a Santa Perpètua, visiteu les següents pàgines:

deMogoda.cat (comunitat virtual de Santa Perpètua de Mogoda)
http://www.demogoda.cat/

Pas de Vianants (blog d'ICV a Santa Perpètua)
http://pasdevianantsmogoda.blogspot.com/

Ajuntament de Santa Perpètua (o com el PSC es marca els gols de les coses que ICV va deixar preparades, com el camp de futbol o el CAP)
http://staperpetua.cat/

Els paisatges rurals de Santa Perpètua de la Mogoda

Santa Perpètua de la Mogoda té quatre nuclis de població. Segons el cens de 2005, al nucli de La Mogoda hi vivien 132 persones. Es tracta d'un autèntic nucli rural, una filera de cases baixes i idèntiques aliniades al llarg d'un únic carrer, el carrer de la Mogoda, formant un paisatge poc habitual si pensem que només som a 7 km dels enormes blocs de Ciutat Meridiana i envoltats d'autopistes (AP-7, C-17 i C-33).

Cap a l'oest, a menys de 600 metres d'aquí trobem el nucli principal de Santa Perpètua, amb el barri de Can Folguera en primer terme, i cap al nord, a menys de 400 metres hi trobem el CIM Vallès i la factoria d'Alstom. Mollet del Vallès es troba a poc més de 800 metres i la línia de ferrocarril de Mollet al Papiol, actualment només amb circulació de trens de mercaderies, hi passa a uns 50 metres.

Però a la carretera que va cap a Sabadell, hi trobem un altre nucli encara més petit: Santiga. Amb només 20 habitants censats al 2005, conserva un aspecte de petit poble rural, tot i la seva proximitat als polígons industrials situats a l'eix Sabadell-Mollet i a la riera de Caldes, que queden a només uns 300 metres al sud.

Entre aquests edificis hi trobem l'esglèsia romànica de Santa Maria de Santiga, del s.XII, on cada mes de setembre se celebra un aplec de sardanes i on durant tot l'any hi ha el "mur dels poetes" amb escultures dedicades a diversos poetes.


I finalment tenim Can Taió, una masia amb pinta de castell fortificat, relativament aïllada i situada a peu de via del tren a la línia Papiol-Mollet (sense servei de viatgers). En els darrers anys ha estat reconvertida en centre cívic i és un equipament més de Santa Perpètua de Mogoda.

S'hi pot arribar fàcilment seguint el tal·lús per on passa la línia ferroviària, en sentit Ripollet.

A la propera actualització presentaré els paisatges urbans d'aquest curiós i poc conegut municipi. Algú em vol acompanyar ara?

Un President a la frontera

He de reconèixer que no m'agrada gaire navegar pel Google Earth amb cap capa activa, perquè prefereixo fer-les jo mateix. Però a vegades és interessant mirar per on cauen les fronteres, tot i que no són gaire acurades i abans d'assenyalar amb el dit "MIRA!", cal comprovar-les, per exemple, amb l'ICC.

Així trobem la curiositat del dia. Es tracta de la frontera amb França, entre els termes municipals de la Vajol i Agullana, a l'Alt Empordà. Observeu:

Es veu clarament com al nord de la línia groga (a França) hi ha una àrea bastant deforestada que ressegueix la frontera. No feu gaire cas a la precisió d'aquesta línia que sembla feta una mica a les palpentes; si compareu amb els mapes de l'ICC veureu que la línia de deforestació coincideix amb la frontera administrativa.

Però les curiositats van més enllà d'aquesta zona pelada. La carretera que creua la frontera canvia d'Estat al Coll de la Manrella on trobem un monument que cal destacar, i que per sort algú ha penjat a la galeria de Panoramio que es pot consultar a Google Earth:

Sí, es tracta d'un monument a Lluís Companys! Ara sí que s'aprecia l'error de la línia groga que fa de frontera, doncs el punt on es troba el monument pertany a Catalunya i no a França.

El 1979 es va inaugurar aquest monument al President Companys i a tots els exiliats de la República que van creuar a França per aquell indret. Cada any es celebra un aplec per a homenatjar a Lluís Companys; el darrer va ser el passat 18 d'octubre de 2008 i va comptar amb una ofrena de l'alcalde d'Agullana, Alfons Quera (ERC) i unes sardanes, entre d'altres actes.

Fent la superposició de les imatges de Google Earth amb les de l'ICC podem veure que el monument es troba exactament al punt de contacte:

Això ha fet que en els darrers anys el monument hagi ballat de nacionalitat a causa del moviment de les fites que marquen la línia divisòria. Pel que sembla, actualment es troba en el costat català. El tema de les fites dona per a un llibre sencer; els límits actuals són tan poc acurats que qualsevol revisió aixeca ampolles...

Curiositats a l'Alt Empordà

Sense adonar-me, dedico milers d'hores de la meva vida a mirar el Google Earth. Cop rere cop. Els mateixos llocs, contínuament. Aprenc moltíssimes coses, m'emociono quan apareixen capes noves i a vegades, només a vegades, surt de mi un crit de "wuooooh" quan trobo alguna cosa espatarrant o simplement curiosa.

L'altre dia vaig estar més d'una hora mirant racons de l'Empordà, traçant termes municipals i observant amb atenció el territori. Si hagués de destacar una sola cosa, seria que vaig poder demostrar-me a mi mateix que l'estació d'alta velocitat de Figueres s'ha de dir Vilafant TGV, amb totes les de la llei, ja que serà el municipi que fotrà el pelotazo més sonat.

En la foto superior podem veure amb un color vermell transparent el terme municipal de Vilafant. Sense filtre de color, a la dreta de la imatge, la ciutat de Figueres. El "barri" de Vilafant que està totalment enganxat a Figueres (però surt amb filtre de color vermell a la imatge) correspon al nucli del Camp dels Enginyers, el més poblat del municipi de Vilafant (amb 2.336 habitants el 2005, davant dels 1.201 del nucli capital). Allò de "les ciutats creixen" cobra més força que mai.

L'alcaldessa de Vilafant (CiU) deu estar frisant per a què arribi aquesta infraestructura al seu municipi.

Parlant de ciutats que creixen, el Far d'Empordà, limítrof al terme municipal de Figueres pel seu sud-est, ja fa els seus pinitos. De moment ja es pot veure al Google Earth com ha començat a urbanitzar una zona agrícola on ara conviuen els camps de conreu amb unes avingudes i unes rotondes que, de moment, no porten enlloc. Mireu:

El meu estimat ICC m'ajuda a veure que aquesta actuació (pressumiblement un proto-polígon industrial) és a tocar de l'extrem extremíssim del terme municipal del Far d'Empordà, enganxat al terme de Vilamalla. De fet, la carretera que discorre en diagonal a la cantonada inferior esquerra ja pertany al municipi de Vilamalla.

Cal recordar que també al Far d'Empordà, a pocs centenars de metres al nord d'aquesta imatge , hi va una nova terminal ferroviària de mercaderies, teòricament apta per a ample de via europeu i també ibèric. Però aquesta obra no correspon als terrenys on això s'ha de construir, sinó que es tracta d'una altra actuació. Com en molts altres casos, el territori comença a reaccionar a les sinèrgies abans que aquestes s'arribin a produir. Què espavilats que som.

Com el tema de límits municipals és interessantíssim i demostra la quantitat de putades que un municipi pot fer als seus veïns (encolomar-li una presó, un polígon industrial o un abocador a tocar del centre de població del costat, però encara dins el seu propi municipi), destaco també aquesta foto de la zona fronterera entre Figueres i Vilafant, on es veu com la capital altempordanesa ha començat a arreglar uns carrers (on ha posat a més amples voreres amb paviment multicolor), que just es veuen interromputs per on passa el límit municipal, donant una imatge molt curiosa. Mireu:

Al centre de la foto es veu l'obra de renovació del carrer, amb nou traçat, rotondes, voreres enormes, etc, que de sobte es veuen interrompudes (i es nota fins i tot la diferència entre l'asfalt de Figueres -nou i per tant, fosc- i l'asfalt de Vilafant -més antic i gris clar-). La part edificada de l'esquerra és el barri del Camp dels Enginyers (al costat del qual va la futura estació de la discòrdia).

I per acabar, una imatge curiossíssima. És la plaça Major de Borrassà, a l'oest de Figueres, on hi ha dibuixada la silueta d'una persona (o una llufa!), estirada a terra. Mireu al centre de la imatge:


Per cert, que l'altre dia em vaig adonar que l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) està actualitzant la capa de l'1:10.000 en algunes zones, i precisament per l'Empordà les capes antigues havien estat gairebé totes reemplaçades. Meravellós!

El misterio de Retamares

Soy consciente de que soy una persona exagerada, pero esto supera cualquier exageración que un ser humano pueda hacer de un suceso. Se trata de la parada de Retamares de la línea ML3 del tranvía de Madrid a Boadilla (Metro Ligero en la jerga de Esperanza Aguirre y sus colegas) y su pintoresca ubicación. Veamos un pantallazo general de sus alrededores:

Vista general del entorno de Retamares

De izquierda a derecha tenemos la carretera y justo por encima las vías del tranvía, que cruzan una rotonda por enmedio en el extremo derecho de la foto. En el centro de la imagen vemos los andenes de la famosa parada de Retamares. Se puede definir en una sola palabra qué es lo que hay en Retamares: NADA.

Pero como no quiero ser tendencioso, vamos a acercarnos más a esta zona y veamos qué nos puede ofrecer. Teniendo en cuenta que la carretera es una barrera para el potencial usuario de la parada de Retamares (no vas a ser tan incívico/a de cruzar por enmedio de los coches!), analizaremos lo que queda por encima y lo que queda por debajo de la carretera.

Detalle del entorno al sur de Retamares

En la esquina de arriba a la izquierda tenemos la parada de Retamares y el resto de la foto muestra toda la zona al sur de la parada. Vemos que para cruzar la carretera hay que usar el puente verde, lo que implica 325 metros andando desde la mitad del andén, hasta el donde está aparcado el coche rojo frente al otro lado del puente (¿será un usuario del Meli?).

Tras esos 325 metros ya andados no podemos ir a ningún otro lugar, porque sólo hay la carretera. Dos opciones poco cómodas y con algo de riesgo serían:

· trepar por el monte
· caminar por el arcén

En ninguno de los dos casos puedes llegar a ninguna parte, y para eso os voy a poner esta otra imagen que muestra un entorno más amplio al sur de la carretera frente a Retamares:

La NADA, al sur de Retamares

Aquí incluso he marcado la estación de Retamares, porque a esta escala se ve muy canija. He marcado también la de Cocheras, la siguiente hacia el este, y también una parada que no han inaugurado todavía, la siguiente hacia el oeste (marcada como "???"). En parte superior, hacia la derecha se atisba ya una pista de atletismo, pero como queda por encima de la carretera, hablaremos de ella más adelante. Por el momento está claro qué es lo que hay al sur de Retamares: NADA.

Según el Instituto Geográfico Nacional, organismo dependiente del Ministerio de Fomento, se trata de un campo militar, a caballo entre los términos municipales de Madrid y Pozuelo de Alarcón.

Detalle del entorno al norte de Retamares

Por el norte la cosa no cambia mucho. Lo único que hay es una pequeña edificación cuadrada de 6 metros de lado, a 180 metros en línea recta desde los andenes, por enmedio del monte. El único camino utilizable va a parar a la siguiente parada del tranvía (a 520 metros), la que está aún sin servicio, al otro lado de la carretera que va norte-sur a la izquierda de la foto. Veamos la zona desde más lejos para abarcar más:

Muy hacia el norte de Retamares empiezan a aparecer cosas

Aparecieron cosas. Aunque esté lejos, algo hay al norte de Retamares!

Toda la zona de la parte izquierda, encima de la parada "???" del tranvía, está cercado y no se puede acceder. Parece que se han construido las calles, pero aún no se han rellanado las manzanas. Pertenece al término municipal de Pozuelo de Alarcón, municipo muy aficionado a las cercas (en urbanizaciones pijas son más comunes que las palomas en las plazas). Todo esto, de momento, no aporta nada a un posible usuario de la parada Retamares. Así que se puede generalizar diciendo que no hay NADA.

Inmediatamente a la izquierda hay un conjunto de edificios que parecen prefabricados, todos alrededor de un patio, todo bien cercado (puede verse en la imagen, una línea gruesa de un color más claro que encierra ese grupo de edificaciones). En el perímetro amurallado, hay además pistas de tenis, baloncesto, fútbol y atletismo. Me atrevería a decir que se trata de instalaciones militares, pero no lo he podido comprobar. Para acceder a la garita que da acceso al recinto, hay que caminar 780 metros desde el centro del andén de Retamares, lo cual hace que no sea muy accesible para un potencial usuario...

Finalmente, y dejando al margen el campo de golf que se ve en la esquina superior derecha y las urbanizaciones (cerradas) en la parte superior, vamos a centrar nuestra atención en aquella pista de atletismo que antes he mencionado. Se trata, nuevamente, de un recinto cerrado con su garita de acceso con barreras, que queda a 525 metros de los andenes de Retamares, teniendo que cruzar por enmedio de la carretera de acceso. Es un recinto extraño, con más edificios idénticos entre sí, con una pista de tenis y otra de atletismo y fútbol. Todo parece indicar que se trata de una ampliación del recinto que está justo al oeste (o aquél era una ampliación de éste).

Y este desconocimiento me ha llevado a ponerme a comparar las hojas del Mapa Topográfico Nacional (MTN) y buscar alguna explicación. La más actual es esta de 2002, donde he marcado con una bolita amarilla y roja la ubicación de la estación de Retamares:

Detalle de la hoja 559 del MTN, 2002

La zona de los cines y la ciudad de la imagen ya aparecen, pero no así la primera zona que habíamos comentado de las "manzanas vacías", que debe ser más reciente. Miremos ahora ediciones anteriores, a ver qué podemos averiguar...

Misma zona, en el MTN de 1983

Aquí la carretera no tenía rotondas, ni era una vía moderna como ahora y ni siquiera había campo de golf. Lo que ya podemos ver es que el recinto misterioso se llama Retamares (qué sorpresa!), y que el campo militar era, de todos los tipos de campos militares, concretamente de tiro. Tiremos más atrás en el tiempo...

Más de lo mismo, 1969

¡Voilà! Lo que buscaba. En el MTN de 1969 ya sale la palabra mágica: "Pabellones militares". Así que estaba en lo cierto... :-)

Ni Prado del Rey, ni urbanizaciones, ni polígonos industriales. Sólo la zona militar. Quizá en el 69 hubiera sido más útil tener allí la parada del Metro Ligero.