Abril no ha existido

Hace muy poco descubrí qué significa la procrastinación y ahora no paro de ver esa palabra por todas partes. No sólo la veo, sinó que también la practico. Procrastinar es posponer cosas que tienes pendientes substituyéndolas por otras cosas más irrelevantes, y es una cosa que llevo toda la vida haciendo, y no sabía que tenía un nombre tan guay. Pues entre pitos y flautas, se me ha tirado mayo encima y ni me he dado cuenta. Abril no ha existido.

La semana pasada, a veintitantos, me di cuenta de que aún no había arrancado la hoja de marzo en el calendario. Hoy he visto que mi última entrada al blog fue el 24 de marzo y me he sorprendido porque creía que hacía por lo menos un mes. El otro día se posó un gorrión frente a mi ventana en las acacias desnudas de mi plaza y le saqué una foto con mi 300 (con la que ilustro esta entrada), pensando que qué bonita estampa hivernal, pero resulta que hace ya como seis semanas que es primavera. Tengo un transtorno cronológico. Abril ha pasado sin que yo me dé cuenta.

Pero, ¿qué ha pasado en Abril? En Abril han sucedido un montón de cosas. Mi primer tweet de Abril decía "Existe un calcetín diseñado para el pie derecho o todos los calcetines del mundo son ambidiestros?". Fui a ver una peli portuguesa que duró cinco horas; se llama Misterios de Lisboa y sólo la hacían en Sant Feliu de Llobregat, con lo que entré en el cine a las 19:30 del domingo y llegué a mi casa a la 1:30 del lunes. Ha habido unas vacaciones a las que la gente llaman con un nombre muy chungo que me da mal rollo reproducir (yo las llamo "puente") y Sant Jordi este año ha caído en medio de ese puente. A lo mejor es eso, que no ha habido ese día frenético de flores para todo el mundo, ni regateando a las gitanas, ni regalando libros que mis amigos ya tienen, ni dando empujones Rambla arriba. Quizá por eso Abril aún no ha llegado. Lo chungo es que ahora estoy de pleno en el último mes de clases y, sin haberme mentalizado, tengo una maratón de trabajos, lecturas, exámenes y estrés que compaginar con cosas inútiles y nada urgentes. Bienvenidos a Mayo.

¿Lo ves? Procrastinar es ponerse a actualizar este blog que nadie lee.

27 mesos d'inactivitat

Sí, quan he vist el número 2008 he sentit un calfred. Des del 2008 que no toco aquest bloc. Molt malament. Fatal.

Amb la de milions de novetats que hi ha al món de la censura cartogràfica i al món en general. Em podria posar a parlar de mil coses, però em falta voluntat i constància per a fer d'aquest espai un lloc interessant.

A un dels meus primers posts he vist que ja tinc 19 comentaris, però tots 19 són spam. Ja deia jo que això pogués comportar cap mena d'interès... Sé que molta gent ha arribat aquí per error, buscant coses de Santa Perpètua, fotos de la Rità Barberà o jo que sé, però no he deixat de tenir visites. I ningú ha dit res. Suposo que és normal.

M'encantaria reprendre l'activitat d'aquest bloc i bolcar part del que he anat descobrint al llarg d'aquests anys caigut en l'ostracisme -per segona vegada-, ja que el meu Objectiu Ferrussola s'ha vist enormement completat. Sí, l'Objectiu Ferrussola (amb dues esses) és visitar els 947 municipis de Catalunya en vida. Encara em queda moooolt camí per fer, però ja fa un parell de mesos que no deixo passar ni una setmana sense visitar un municipi nou. Hauré de revisar les estadístiques i calcular el que em falta.

La meva darrera adquisició ha estat Centelles, la que ilustra aquesta esperada (juas) entrada i una grata sorpresa. Molt bonic. Algun dia faré un recull més exhaustiu.

Els paisatges urbans de Santa Perpètua de Mogoda

Un cop vistos els elements rurals del municipi de Santa Perpètua de la Mogoda, em centraré en mostrar la seva cara urbana. Un tercer i últim episodi podria tractar el paisatge industrial, ja veurem si el faig...

Dels quatre nuclis de població de Santa Perpètua ja vam parlar dels dos rurals, La Mogoda i Santiga, per tant ens queden els dos urbans: la Florida i Santa Perpètua. Començarem pel primer nucli.

La Florida té 5.697 habitants (Municat, 2006) i es caracteritza per ser un nucli clarament residencial, amb predomini d'habitatges unifamiliars, molts d'ells amb piscina privada, si bé recentment s'ha edificat una filera d'habitatges amb varies plantes al límit occidental del nucli. A la foto següent podem veure la seva ubicació i entorn:

Entorns del nucli de la Florida

La Florida és on hi ha la única estació de tren del municipi (de moment), corresponent a la línia C3, que fa el recorregut l'Hospitalet - Barcelona - Vic - Puigcerdà. En ser una línia bastant maltractadora d'usuaris (via única, freqüències dolentes, la majoria de trens semidirectes no hi paren, etc.), també es fa servir l'estació de La Llagosta, a la línia C2, amb trens cadenciats, freqüents i ràpids cap a Barcelona i cap a Granollers.

La Florida limita al sud amb el terme municipal de La Llagosta, amb el que forma un continu urbà i un dràstic canvi de morfologia urbana, ja que aquest municipi és molt més dens. Si a La Florida viuen 5.697 habitants en una àrea urbanitzada d'unes 92 ha (el que dóna una densitat d'uns 6.200 hab/km²), a La Llagosta hi viuen 13.517 persones en unes 50 ha d'àrea urbanitzada (uns 27.000 hab/km²), és a dir, 4 vegades més dens. El municipi de la Llagosta es va desagregar de Sant Fost de Campsentelles als anys 50 i avui dia té el terme municipal més petit de la comarca.

Cap a l'est limita amb el polígon industrial de La Florida, formant un continu amb el polígon de la Llagosta, i amb Mollet del Vallès, que té el seu nucli urbà a uns 1500 metres de distància. Per l'oest limita amb uns terrenys agrícoles que pertanyen al terme municipal de Montcada i Reixac i pel nord es troba amb el nucli principal de Santa Perpètua de la Mogoda, que queda entre 300 i 600 metres de separació amb La Florida.

Centre del nucli de la Florida

Com a curiositat, la majoria dels carrers de La Florida que van de nord-oest a sud-est (perpendiculars a la via del tren) es diuen avingudes i els que van de sud-oest a nord-est (paral·lels a les vies de la línia C3) es diuen carrers, i tots ells tenen una numeració que aumenta de nord a sud en el cas de les avingudes i de sud a nord en el cas dels carrers. Així, per exemple, l'avinguda principal, que porta al centre de Santa Perpètua des de l'estació de la C3, es diu Avinguda Número 4 (al centre de la foto superior, amb l'arbrada) i el carrer paral·lel a les vies inmediatament pel nord es diu Carrer Número 1. Si vas pujant per l'Avinguda Número 4, vas trobant el carrer número 2, el carrer número 3, etc. Una mica com a Manhattan o a les ciutats colonials mexicanes.

És precisament aquesta Avinguda Número 4 un dels carrers més interessants del municipi, ja que s'ha adequat com a itinerari principal per a accedir a peu a l'estació de tren i per a connectar els dos nuclis principals del municipi: La Florida i Santa Perpètua. Es pot dir que és una de les poques poblacions del Vallès que disposa d'un camí tan segur i agradable per a vianants d'aquestes característiques. Es tracta d'un passeig en format rambla en el que el vianant té tota la prioritat, fins i tot arribant a creuar les rotondes de cotxes pel mig. Aquest mateix carrer un cop surt de La Florida deixa d'anomenar-se Avinguda Número 4 per passar a dir-se Passeig de la Florida. A la imatge següent podeu veure com és una cruïlla amb una rotonda en aquesta via exemplar de bona planificació per a vianants, una cosa aparentment molt senzilla però que pocs ajuntaments han sabut fer bé (encara recordo les absurdes crítiques de'n Quim Monzó pel Walk21).

Detall del passeig per a vianants a l'Avinguda Número 4 de la Florida

Com hem dit, aquest passeig connecta amb el nucli principal del municipi, Santa Perpètua de la Mogoda. Amb 15.800 habitants (Municat, 2006) en una àrea urbanitzada d'unes 100 ha, té una densitat aproximada de 15.800 hab/km², més del doble que el nucli de la Florida.

Aquí és on hi ha el casc històric del municipi, un petit eixample, un barri de cases adosades i un altre de polígon d'habitatges, per tant es tracta d'un nucli bastant heterogeni pel que fa la seva morfologia urbana. Se situa a la banda occidental de la riera de Caldes, que el separa del CIM Vallès (Polígon industrial Les Minetes) i la planta d'Alstom (polígon Les Vinyes de Mogoda), que queden entre la riera i Mollet del Vallès.

Al sud queda el nucli de la Florida, com ja hem vist. Al nord limita amb el polígon industrial Can Bernades Sobirà, que forma un continu industrial al llarg de tota la riera de Caldes fins a Palau-Solità i Plegamans. Cap a l'oest trobem el polígon industrial de Santiga i el petit nucli rural homònim, que llinda amb els polígons industrials de Polinyà, Barberà del Vallès i Sabadell.

Entorns del nucli de Santa Perpètua

Si accedim a Santa Perpètua pel passeig de la Florida, primer passarem per sota de la línia ferroviària que va de Mollet al Papiol, que en aquest tram no presta servei de viatgers. Es parla de construir-hi una estació en aquest indret, que esdevindria la més cèntrica del municipi, a menys d'un quilòmetre de l'Ajuntament o a 500 metres del centre de Can Folguera, el barri més dens de Santa Perpètua. Aquesta estació tindria connexions directes amb Mollet, la Universitat Autònoma, Sant Cugat, Rubí o Martorell, amb possibilitat de tenir-ne també amb Granollers o Vilafranca i amb un transbordament a Baricentro (on ja existeix una estació subterrània construida des dels anys 80) arribar a Cerdanyola, Sabadell, Terrassa o Barcelona.

La línia ferroviària Mollet - El Papiol creuant pel centre de la imatge

Més endavant, sense deixar l'agradable passeig, arribem a la plaça que dona pas al barri de Can Folguera, el més dens del municipi i també el que presentava una situació més precària. Aixecat en la dècada dels 60, amb deficiències urbanístiques i de serveis, el 2005 es va incloure al Pla de Millora de Barris de la Generalitat de Catalunya per la Llei de Barris, que ha permès millorar els espais públics, els edificis i els equipaments amb una inversió de més de 13 milions d'euros durant els anys 2005 i 2006.

Santa Perpètua de la Mogoda ha estat governada històricament des de les primereres eleccions democràtiques del 1979 primer pel PSUC i després per ICV, fins que a les municipals del 2007, els tres regidors d'ERC van preferir donar l'alcaldia al PSC, fent que el nou equip de govern fos PSC (6) + ERC (3) + CiU (2), deixant a l'oposició a ICV (7), PP (2) i la plataforma ciutadana PCCA (1).

Presisament aquest nou alcalde ha paralitzat el Programa d'Actuació al barri de Can Folguera desviant els recursos que l'anterior govern va deixar pressupostats per al període 2007-2008 cap als seus compromisos de despesa en personal de confiança lligat al PSC i altres contractacions de signants de la llista que li va donar suport com a candidat electoral, havent modificat els pressupostos municipals en 10 ocasions durant els primers 10 mesos de govern.

Barri de Can Folguera

Que el sr. Ruiz sigui alcalde té un preu: abans 4 regidors a dedicació exclusiva, ara 8; abans 5 càrrecs de confiança, ara 11, com el marit de la regidora d’Urbanisme, la dona d’un alcalde socialista, la cunyada d’un altre alcalde socialista, l’inspector de policia (cessat a l'estiu de 2008)... Cal sumar també l’increment injustificat de salari per a alguns funcionaris fidels a l’alcalde. No oblidem que estem a la Catalunya Optimista!

Per estar al dia sobre actualitat i política a Santa Perpètua, visiteu les següents pàgines:

deMogoda.cat (comunitat virtual de Santa Perpètua de Mogoda)
http://www.demogoda.cat/

Pas de Vianants (blog d'ICV a Santa Perpètua)
http://pasdevianantsmogoda.blogspot.com/

Ajuntament de Santa Perpètua (o com el PSC es marca els gols de les coses que ICV va deixar preparades, com el camp de futbol o el CAP)
http://staperpetua.cat/

Els paisatges rurals de Santa Perpètua de la Mogoda

Santa Perpètua de la Mogoda té quatre nuclis de població. Segons el cens de 2005, al nucli de La Mogoda hi vivien 132 persones. Es tracta d'un autèntic nucli rural, una filera de cases baixes i idèntiques aliniades al llarg d'un únic carrer, el carrer de la Mogoda, formant un paisatge poc habitual si pensem que només som a 7 km dels enormes blocs de Ciutat Meridiana i envoltats d'autopistes (AP-7, C-17 i C-33).

Cap a l'oest, a menys de 600 metres d'aquí trobem el nucli principal de Santa Perpètua, amb el barri de Can Folguera en primer terme, i cap al nord, a menys de 400 metres hi trobem el CIM Vallès i la factoria d'Alstom. Mollet del Vallès es troba a poc més de 800 metres i la línia de ferrocarril de Mollet al Papiol, actualment només amb circulació de trens de mercaderies, hi passa a uns 50 metres.

Però a la carretera que va cap a Sabadell, hi trobem un altre nucli encara més petit: Santiga. Amb només 20 habitants censats al 2005, conserva un aspecte de petit poble rural, tot i la seva proximitat als polígons industrials situats a l'eix Sabadell-Mollet i a la riera de Caldes, que queden a només uns 300 metres al sud.

Entre aquests edificis hi trobem l'esglèsia romànica de Santa Maria de Santiga, del s.XII, on cada mes de setembre se celebra un aplec de sardanes i on durant tot l'any hi ha el "mur dels poetes" amb escultures dedicades a diversos poetes.


I finalment tenim Can Taió, una masia amb pinta de castell fortificat, relativament aïllada i situada a peu de via del tren a la línia Papiol-Mollet (sense servei de viatgers). En els darrers anys ha estat reconvertida en centre cívic i és un equipament més de Santa Perpètua de Mogoda.

S'hi pot arribar fàcilment seguint el tal·lús per on passa la línia ferroviària, en sentit Ripollet.

A la propera actualització presentaré els paisatges urbans d'aquest curiós i poc conegut municipi. Algú em vol acompanyar ara?

Un President a la frontera

He de reconèixer que no m'agrada gaire navegar pel Google Earth amb cap capa activa, perquè prefereixo fer-les jo mateix. Però a vegades és interessant mirar per on cauen les fronteres, tot i que no són gaire acurades i abans d'assenyalar amb el dit "MIRA!", cal comprovar-les, per exemple, amb l'ICC.

Així trobem la curiositat del dia. Es tracta de la frontera amb França, entre els termes municipals de la Vajol i Agullana, a l'Alt Empordà. Observeu:

Es veu clarament com al nord de la línia groga (a França) hi ha una àrea bastant deforestada que ressegueix la frontera. No feu gaire cas a la precisió d'aquesta línia que sembla feta una mica a les palpentes; si compareu amb els mapes de l'ICC veureu que la línia de deforestació coincideix amb la frontera administrativa.

Però les curiositats van més enllà d'aquesta zona pelada. La carretera que creua la frontera canvia d'Estat al Coll de la Manrella on trobem un monument que cal destacar, i que per sort algú ha penjat a la galeria de Panoramio que es pot consultar a Google Earth:

Sí, es tracta d'un monument a Lluís Companys! Ara sí que s'aprecia l'error de la línia groga que fa de frontera, doncs el punt on es troba el monument pertany a Catalunya i no a França.

El 1979 es va inaugurar aquest monument al President Companys i a tots els exiliats de la República que van creuar a França per aquell indret. Cada any es celebra un aplec per a homenatjar a Lluís Companys; el darrer va ser el passat 18 d'octubre de 2008 i va comptar amb una ofrena de l'alcalde d'Agullana, Alfons Quera (ERC) i unes sardanes, entre d'altres actes.

Fent la superposició de les imatges de Google Earth amb les de l'ICC podem veure que el monument es troba exactament al punt de contacte:

Això ha fet que en els darrers anys el monument hagi ballat de nacionalitat a causa del moviment de les fites que marquen la línia divisòria. Pel que sembla, actualment es troba en el costat català. El tema de les fites dona per a un llibre sencer; els límits actuals són tan poc acurats que qualsevol revisió aixeca ampolles...