Els paisatges rurals de Santa Perpètua de la Mogoda

Santa Perpètua de la Mogoda té quatre nuclis de població. Segons el cens de 2005, al nucli de La Mogoda hi vivien 132 persones. Es tracta d'un autèntic nucli rural, una filera de cases baixes i idèntiques aliniades al llarg d'un únic carrer, el carrer de la Mogoda, formant un paisatge poc habitual si pensem que només som a 7 km dels enormes blocs de Ciutat Meridiana i envoltats d'autopistes (AP-7, C-17 i C-33).

Cap a l'oest, a menys de 600 metres d'aquí trobem el nucli principal de Santa Perpètua, amb el barri de Can Folguera en primer terme, i cap al nord, a menys de 400 metres hi trobem el CIM Vallès i la factoria d'Alstom. Mollet del Vallès es troba a poc més de 800 metres i la línia de ferrocarril de Mollet al Papiol, actualment només amb circulació de trens de mercaderies, hi passa a uns 50 metres.

Però a la carretera que va cap a Sabadell, hi trobem un altre nucli encara més petit: Santiga. Amb només 20 habitants censats al 2005, conserva un aspecte de petit poble rural, tot i la seva proximitat als polígons industrials situats a l'eix Sabadell-Mollet i a la riera de Caldes, que queden a només uns 300 metres al sud.

Entre aquests edificis hi trobem l'esglèsia romànica de Santa Maria de Santiga, del s.XII, on cada mes de setembre se celebra un aplec de sardanes i on durant tot l'any hi ha el "mur dels poetes" amb escultures dedicades a diversos poetes.


I finalment tenim Can Taió, una masia amb pinta de castell fortificat, relativament aïllada i situada a peu de via del tren a la línia Papiol-Mollet (sense servei de viatgers). En els darrers anys ha estat reconvertida en centre cívic i és un equipament més de Santa Perpètua de Mogoda.

S'hi pot arribar fàcilment seguint el tal·lús per on passa la línia ferroviària, en sentit Ripollet.

A la propera actualització presentaré els paisatges urbans d'aquest curiós i poc conegut municipi. Algú em vol acompanyar ara?

Un President a la frontera

He de reconèixer que no m'agrada gaire navegar pel Google Earth amb cap capa activa, perquè prefereixo fer-les jo mateix. Però a vegades és interessant mirar per on cauen les fronteres, tot i que no són gaire acurades i abans d'assenyalar amb el dit "MIRA!", cal comprovar-les, per exemple, amb l'ICC.

Així trobem la curiositat del dia. Es tracta de la frontera amb França, entre els termes municipals de la Vajol i Agullana, a l'Alt Empordà. Observeu:

Es veu clarament com al nord de la línia groga (a França) hi ha una àrea bastant deforestada que ressegueix la frontera. No feu gaire cas a la precisió d'aquesta línia que sembla feta una mica a les palpentes; si compareu amb els mapes de l'ICC veureu que la línia de deforestació coincideix amb la frontera administrativa.

Però les curiositats van més enllà d'aquesta zona pelada. La carretera que creua la frontera canvia d'Estat al Coll de la Manrella on trobem un monument que cal destacar, i que per sort algú ha penjat a la galeria de Panoramio que es pot consultar a Google Earth:

Sí, es tracta d'un monument a Lluís Companys! Ara sí que s'aprecia l'error de la línia groga que fa de frontera, doncs el punt on es troba el monument pertany a Catalunya i no a França.

El 1979 es va inaugurar aquest monument al President Companys i a tots els exiliats de la República que van creuar a França per aquell indret. Cada any es celebra un aplec per a homenatjar a Lluís Companys; el darrer va ser el passat 18 d'octubre de 2008 i va comptar amb una ofrena de l'alcalde d'Agullana, Alfons Quera (ERC) i unes sardanes, entre d'altres actes.

Fent la superposició de les imatges de Google Earth amb les de l'ICC podem veure que el monument es troba exactament al punt de contacte:

Això ha fet que en els darrers anys el monument hagi ballat de nacionalitat a causa del moviment de les fites que marquen la línia divisòria. Pel que sembla, actualment es troba en el costat català. El tema de les fites dona per a un llibre sencer; els límits actuals són tan poc acurats que qualsevol revisió aixeca ampolles...

Curiositats a l'Alt Empordà

Sense adonar-me, dedico milers d'hores de la meva vida a mirar el Google Earth. Cop rere cop. Els mateixos llocs, contínuament. Aprenc moltíssimes coses, m'emociono quan apareixen capes noves i a vegades, només a vegades, surt de mi un crit de "wuooooh" quan trobo alguna cosa espatarrant o simplement curiosa.

L'altre dia vaig estar més d'una hora mirant racons de l'Empordà, traçant termes municipals i observant amb atenció el territori. Si hagués de destacar una sola cosa, seria que vaig poder demostrar-me a mi mateix que l'estació d'alta velocitat de Figueres s'ha de dir Vilafant TGV, amb totes les de la llei, ja que serà el municipi que fotrà el pelotazo més sonat.

En la foto superior podem veure amb un color vermell transparent el terme municipal de Vilafant. Sense filtre de color, a la dreta de la imatge, la ciutat de Figueres. El "barri" de Vilafant que està totalment enganxat a Figueres (però surt amb filtre de color vermell a la imatge) correspon al nucli del Camp dels Enginyers, el més poblat del municipi de Vilafant (amb 2.336 habitants el 2005, davant dels 1.201 del nucli capital). Allò de "les ciutats creixen" cobra més força que mai.

L'alcaldessa de Vilafant (CiU) deu estar frisant per a què arribi aquesta infraestructura al seu municipi.

Parlant de ciutats que creixen, el Far d'Empordà, limítrof al terme municipal de Figueres pel seu sud-est, ja fa els seus pinitos. De moment ja es pot veure al Google Earth com ha començat a urbanitzar una zona agrícola on ara conviuen els camps de conreu amb unes avingudes i unes rotondes que, de moment, no porten enlloc. Mireu:

El meu estimat ICC m'ajuda a veure que aquesta actuació (pressumiblement un proto-polígon industrial) és a tocar de l'extrem extremíssim del terme municipal del Far d'Empordà, enganxat al terme de Vilamalla. De fet, la carretera que discorre en diagonal a la cantonada inferior esquerra ja pertany al municipi de Vilamalla.

Cal recordar que també al Far d'Empordà, a pocs centenars de metres al nord d'aquesta imatge , hi va una nova terminal ferroviària de mercaderies, teòricament apta per a ample de via europeu i també ibèric. Però aquesta obra no correspon als terrenys on això s'ha de construir, sinó que es tracta d'una altra actuació. Com en molts altres casos, el territori comença a reaccionar a les sinèrgies abans que aquestes s'arribin a produir. Què espavilats que som.

Com el tema de límits municipals és interessantíssim i demostra la quantitat de putades que un municipi pot fer als seus veïns (encolomar-li una presó, un polígon industrial o un abocador a tocar del centre de població del costat, però encara dins el seu propi municipi), destaco també aquesta foto de la zona fronterera entre Figueres i Vilafant, on es veu com la capital altempordanesa ha començat a arreglar uns carrers (on ha posat a més amples voreres amb paviment multicolor), que just es veuen interromputs per on passa el límit municipal, donant una imatge molt curiosa. Mireu:

Al centre de la foto es veu l'obra de renovació del carrer, amb nou traçat, rotondes, voreres enormes, etc, que de sobte es veuen interrompudes (i es nota fins i tot la diferència entre l'asfalt de Figueres -nou i per tant, fosc- i l'asfalt de Vilafant -més antic i gris clar-). La part edificada de l'esquerra és el barri del Camp dels Enginyers (al costat del qual va la futura estació de la discòrdia).

I per acabar, una imatge curiossíssima. És la plaça Major de Borrassà, a l'oest de Figueres, on hi ha dibuixada la silueta d'una persona (o una llufa!), estirada a terra. Mireu al centre de la imatge:


Per cert, que l'altre dia em vaig adonar que l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) està actualitzant la capa de l'1:10.000 en algunes zones, i precisament per l'Empordà les capes antigues havien estat gairebé totes reemplaçades. Meravellós!

El misterio de Retamares

Soy consciente de que soy una persona exagerada, pero esto supera cualquier exageración que un ser humano pueda hacer de un suceso. Se trata de la parada de Retamares de la línea ML3 del tranvía de Madrid a Boadilla (Metro Ligero en la jerga de Esperanza Aguirre y sus colegas) y su pintoresca ubicación. Veamos un pantallazo general de sus alrededores:

Vista general del entorno de Retamares

De izquierda a derecha tenemos la carretera y justo por encima las vías del tranvía, que cruzan una rotonda por enmedio en el extremo derecho de la foto. En el centro de la imagen vemos los andenes de la famosa parada de Retamares. Se puede definir en una sola palabra qué es lo que hay en Retamares: NADA.

Pero como no quiero ser tendencioso, vamos a acercarnos más a esta zona y veamos qué nos puede ofrecer. Teniendo en cuenta que la carretera es una barrera para el potencial usuario de la parada de Retamares (no vas a ser tan incívico/a de cruzar por enmedio de los coches!), analizaremos lo que queda por encima y lo que queda por debajo de la carretera.

Detalle del entorno al sur de Retamares

En la esquina de arriba a la izquierda tenemos la parada de Retamares y el resto de la foto muestra toda la zona al sur de la parada. Vemos que para cruzar la carretera hay que usar el puente verde, lo que implica 325 metros andando desde la mitad del andén, hasta el donde está aparcado el coche rojo frente al otro lado del puente (¿será un usuario del Meli?).

Tras esos 325 metros ya andados no podemos ir a ningún otro lugar, porque sólo hay la carretera. Dos opciones poco cómodas y con algo de riesgo serían:

· trepar por el monte
· caminar por el arcén

En ninguno de los dos casos puedes llegar a ninguna parte, y para eso os voy a poner esta otra imagen que muestra un entorno más amplio al sur de la carretera frente a Retamares:

La NADA, al sur de Retamares

Aquí incluso he marcado la estación de Retamares, porque a esta escala se ve muy canija. He marcado también la de Cocheras, la siguiente hacia el este, y también una parada que no han inaugurado todavía, la siguiente hacia el oeste (marcada como "???"). En parte superior, hacia la derecha se atisba ya una pista de atletismo, pero como queda por encima de la carretera, hablaremos de ella más adelante. Por el momento está claro qué es lo que hay al sur de Retamares: NADA.

Según el Instituto Geográfico Nacional, organismo dependiente del Ministerio de Fomento, se trata de un campo militar, a caballo entre los términos municipales de Madrid y Pozuelo de Alarcón.

Detalle del entorno al norte de Retamares

Por el norte la cosa no cambia mucho. Lo único que hay es una pequeña edificación cuadrada de 6 metros de lado, a 180 metros en línea recta desde los andenes, por enmedio del monte. El único camino utilizable va a parar a la siguiente parada del tranvía (a 520 metros), la que está aún sin servicio, al otro lado de la carretera que va norte-sur a la izquierda de la foto. Veamos la zona desde más lejos para abarcar más:

Muy hacia el norte de Retamares empiezan a aparecer cosas

Aparecieron cosas. Aunque esté lejos, algo hay al norte de Retamares!

Toda la zona de la parte izquierda, encima de la parada "???" del tranvía, está cercado y no se puede acceder. Parece que se han construido las calles, pero aún no se han rellanado las manzanas. Pertenece al término municipal de Pozuelo de Alarcón, municipo muy aficionado a las cercas (en urbanizaciones pijas son más comunes que las palomas en las plazas). Todo esto, de momento, no aporta nada a un posible usuario de la parada Retamares. Así que se puede generalizar diciendo que no hay NADA.

Inmediatamente a la izquierda hay un conjunto de edificios que parecen prefabricados, todos alrededor de un patio, todo bien cercado (puede verse en la imagen, una línea gruesa de un color más claro que encierra ese grupo de edificaciones). En el perímetro amurallado, hay además pistas de tenis, baloncesto, fútbol y atletismo. Me atrevería a decir que se trata de instalaciones militares, pero no lo he podido comprobar. Para acceder a la garita que da acceso al recinto, hay que caminar 780 metros desde el centro del andén de Retamares, lo cual hace que no sea muy accesible para un potencial usuario...

Finalmente, y dejando al margen el campo de golf que se ve en la esquina superior derecha y las urbanizaciones (cerradas) en la parte superior, vamos a centrar nuestra atención en aquella pista de atletismo que antes he mencionado. Se trata, nuevamente, de un recinto cerrado con su garita de acceso con barreras, que queda a 525 metros de los andenes de Retamares, teniendo que cruzar por enmedio de la carretera de acceso. Es un recinto extraño, con más edificios idénticos entre sí, con una pista de tenis y otra de atletismo y fútbol. Todo parece indicar que se trata de una ampliación del recinto que está justo al oeste (o aquél era una ampliación de éste).

Y este desconocimiento me ha llevado a ponerme a comparar las hojas del Mapa Topográfico Nacional (MTN) y buscar alguna explicación. La más actual es esta de 2002, donde he marcado con una bolita amarilla y roja la ubicación de la estación de Retamares:

Detalle de la hoja 559 del MTN, 2002

La zona de los cines y la ciudad de la imagen ya aparecen, pero no así la primera zona que habíamos comentado de las "manzanas vacías", que debe ser más reciente. Miremos ahora ediciones anteriores, a ver qué podemos averiguar...

Misma zona, en el MTN de 1983

Aquí la carretera no tenía rotondas, ni era una vía moderna como ahora y ni siquiera había campo de golf. Lo que ya podemos ver es que el recinto misterioso se llama Retamares (qué sorpresa!), y que el campo militar era, de todos los tipos de campos militares, concretamente de tiro. Tiremos más atrás en el tiempo...

Más de lo mismo, 1969

¡Voilà! Lo que buscaba. En el MTN de 1969 ya sale la palabra mágica: "Pabellones militares". Así que estaba en lo cierto... :-)

Ni Prado del Rey, ni urbanizaciones, ni polígonos industriales. Sólo la zona militar. Quizá en el 69 hubiera sido más útil tener allí la parada del Metro Ligero.

Novetats al Google Earth (juliol 2008)

Obrint avui el Google Earth m'he adonat de que just avui mateix l'ICC està canviant algunes capes, afegint més resolució i imatges actualitzades. Si aquest matí a Cambrils-Tarragona i l'àrea metropolitana de Barcelona ja tenien les noves imatges, a primera hora de la tarda es veia ja tota la costa des de Barcelona fins a Palamós, a més de la ciutat de Lleida.

A aquesta escala ja es diferencien clarament les capes noves, al llarg de tota la costa

Entre d'altres curiositats, ja es pot veure el traçat de la línia ferroviaria del corredor del Mediterrani per l'aeroport de Reus (bé, per darrere de l'aeroport) i el nord de Cambrils, i comprovar com de cèntriques seran les noves estacions de tren de la zona... També a La Pineda i Salou es pot veure el pelotazo urbanístic i els camps de golf a aquella petita zona que encara no estava edificada, ara plena de carreteres zigzaguejant pel lleugerament accidentat relleu, esperant el toc de gràcia de les constructores.

Noves urbanitzacions i camp de golf a Vila-Seca, Tarragona

Als voltants de Barcelona hi ha tantes novetats a observar com temps hi dediquis... La nova zona de desenvolupament de Viladecans al costat de l'estació de Rodalies, el final de les obres de soterrament del Prat de Llobregat, la terminal sud de l'Aeroport, l'estadi de l'Espanyol a mig fer, el viaducte i les estacions de la L9 a la Zona Franca, la plaça Europa i el soterrament de Bellvitge a l'Hospitalet, la remodelació dels entorns de Sant Ramon-Can Rigal a la carretera de Collblanc...

El nou estadi de l'Espanyol, entre els termes municipals de Cornellà i el Prat

Si mirem més amunt, veiem com avança de la urbanització de tots els barris nous de Sant Cugat, el Sincrotró a Cerdanyola, la cicatriu de l'obra del Quart Cinturó a Terrassa (estic desitjant que actualitzin les capes que queden més a l'oest, que mostraran la veritable magnitud d'aquesta atrocitat optimista), l'estació Terrassa Est i les obres dels FGC a l'estació del Nord i a Can Roca, també a Terrassa, els nous barris de Sabadell, les obres de soterrament de la nacional a Montcada...

L'obra del fantàstic quart cinturó ja és visible al nord-oest de Terrassa

I per la costa també hi ha moltes novetats, com l'explanació dels terrenys al costat de l'estació de l'AVE de la Sagrera, l'estat avançat de les obres a la plaça Lesseps, el nou barri "Eixample Blau" a la Catalana, Sant Adrià de Besòs, més obres a Badalona Centre per l'arribada de la L2, etc. Però el més interessant és que, resseguint la costa he arribat al Cap de Creus i m'he adonat també de que ja tenim una censura menys a Catalunya. Si fa uns mesos teniem una taca negra a l'EVA 4 (mireu aquesta entrada del blog), ara s'ha superposat una imatge més o menys neta i això és el que tenim:

I si ens acostem per mirar-ho en detall:

El Castell de Montjuïc segueix sense el pegote negre (i curiosament sense capa actualitzada, envoltat d'imatges noves), i el Turó de l'Home manté les seves dues taques allà dalt. Em seguiré fixant aviam què puc aportar en una propera entrada nova. Espero habituar-me a escriure més sovint, ara que he trobat més o menys una temàtica on treure suc ;-)

Més geografia de la censura

Fent un treballet per a l'ajuntament de La Garriga m'he adonat de què encara existeixen més punts negres a les capes que l'ICC mostra amb el programa Google Earth. Aquí es mostra el Turó de l'Home, el cim més alt del Montseny, a 1.706 metres, amb dues taques negres.

La taca més petita amaga un antic destacament militar i l'altra, més gran, és l'observatori meteorològic del Turó de l'Home. Aquí una imatge de la zona (sense censura!):

Geografia Underground

Fent servir una expressió que vaig sentir dir a una profe meva ahir, farem una mica de Geografia Underground.

Avui us porto una imatge de Google Earth, on l'ICC ha actualitzat recentment les capes de tot Catalunya i podem trobar coses molt curioses i interessants. Avui porto aquesta imatge amb dos pegotes negres al Pení, al Cap de Creus, al costat de Cadaqués (a la dreta de la foto). Casualment, als mapes topogràfics tampoc apareixen aquests dos edificis que coronen un parell de cims a uns 600 metres d'altitud. Bé, si mires el mapa 1:25.000 apareixen dos quadrets negres que simbolitzen dos edificis, però en observar escales més grans desapareixen (al 1:5.000 només hi consten dues "esplanacions" de terreny on tocaria pintar els edificis).

Però què hi ha allà? Doncs l'Esquadró de Vigilància Aèria número 4 de l'exèrcit (EVA 4). Us poso un petit text que he tret del diari Hora Nova, de l'Empordà:

"La presència militar a la muntanya del Pení es remunta a l'any 1957, quan l'exèrcit espanyol va subscriure un tractat d'amistat per compartir les instal·lacions amb les forces armades americanes. En plena Guerra Freda, els americans volien tenir ben controlades les seves posicions des de l'oest del Mediterrani, i van dotar-se d'un dispositiu que, en aquells moments, ja donava una cobertura d'unes 250 milles nàutiques o, el que és el mateix, uns 500 quilòmetres per sobre del mar. El 1964, els americans van marxar i les instal·lacions del Pení van passar a mans espanyoles amb el nom, encara vigent, d'EVA 4. "

Al meu fotolog ahir vaig penjar una altra imatge, aquest cop del castell de Montjuïc, tot ocult sota una taca negra, i avui ha sortit a El Periódico. Quina casualitat, no?