Hace muy poco descubrí qué significa la procrastinación y ahora no paro de ver esa palabra por todas partes. No sólo la veo, sinó que también la practico. Procrastinar es posponer cosas que tienes pendientes substituyéndolas por otras cosas más irrelevantes, y es una cosa que llevo toda la vida haciendo, y no sabía que tenía un nombre tan guay. Pues entre pitos y flautas, se me ha tirado mayo encima y ni me he dado cuenta. Abril no ha existido.
La semana pasada, a veintitantos, me di cuenta de que aún no había arrancado la hoja de marzo en el calendario. Hoy he visto que mi última entrada al blog fue el 24 de marzo y me he sorprendido porque creía que hacía por lo menos un mes. El otro día se posó un gorrión frente a mi ventana en las acacias desnudas de mi plaza y le saqué una foto con mi 300 (con la que ilustro esta entrada), pensando que qué bonita estampa hivernal, pero resulta que hace ya como seis semanas que es primavera. Tengo un transtorno cronológico. Abril ha pasado sin que yo me dé cuenta.
Pero, ¿qué ha pasado en Abril? En Abril han sucedido un montón de cosas. Mi primer tweet de Abril decía "Existe un calcetín diseñado para el pie derecho o todos los calcetines del mundo son ambidiestros?". Fui a ver una peli portuguesa que duró cinco horas; se llama Misterios de Lisboa y sólo la hacían en Sant Feliu de Llobregat, con lo que entré en el cine a las 19:30 del domingo y llegué a mi casa a la 1:30 del lunes. Ha habido unas vacaciones a las que la gente llaman con un nombre muy chungo que me da mal rollo reproducir (yo las llamo "puente") y Sant Jordi este año ha caído en medio de ese puente. A lo mejor es eso, que no ha habido ese día frenético de flores para todo el mundo, ni regateando a las gitanas, ni regalando libros que mis amigos ya tienen, ni dando empujones Rambla arriba. Quizá por eso Abril aún no ha llegado. Lo chungo es que ahora estoy de pleno en el último mes de clases y, sin haberme mentalizado, tengo una maratón de trabajos, lecturas, exámenes y estrés que compaginar con cosas inútiles y nada urgentes. Bienvenidos a Mayo.
¿Lo ves? Procrastinar es ponerse a actualizar este blog que nadie lee.
lunes, 2 de mayo de 2011
jueves, 24 de marzo de 2011
27 mesos d'inactivitat
Sí, quan he vist el número 2008 he sentit un calfred. Des del 2008 que no toco aquest bloc. Molt malament. Fatal.
Amb la de milions de novetats que hi ha al món de la censura cartogràfica i al món en general. Em podria posar a parlar de mil coses, però em falta voluntat i constància per a fer d'aquest espai un lloc interessant.
A un dels meus primers posts he vist que ja tinc 19 comentaris, però tots 19 són spam. Ja deia jo que això pogués comportar cap mena d'interès... Sé que molta gent ha arribat aquí per error, buscant coses de Santa Perpètua, fotos de la Rità Barberà o jo que sé, però no he deixat de tenir visites. I ningú ha dit res. Suposo que és normal.
M'encantaria reprendre l'activitat d'aquest bloc i bolcar part del que he anat descobrint al llarg d'aquests anys caigut en l'ostracisme -per segona vegada-, ja que el meu Objectiu Ferrussola s'ha vist enormement completat. Sí, l'Objectiu Ferrussola (amb dues esses) és visitar els 947 municipis de Catalunya en vida. Encara em queda moooolt camí per fer, però ja fa un parell de mesos que no deixo passar ni una setmana sense visitar un municipi nou. Hauré de revisar les estadístiques i calcular el que em falta.
La meva darrera adquisició ha estat Centelles, la que ilustra aquesta esperada (juas) entrada i una grata sorpresa. Molt bonic. Algun dia faré un recull més exhaustiu.
Amb la de milions de novetats que hi ha al món de la censura cartogràfica i al món en general. Em podria posar a parlar de mil coses, però em falta voluntat i constància per a fer d'aquest espai un lloc interessant.
A un dels meus primers posts he vist que ja tinc 19 comentaris, però tots 19 són spam. Ja deia jo que això pogués comportar cap mena d'interès... Sé que molta gent ha arribat aquí per error, buscant coses de Santa Perpètua, fotos de la Rità Barberà o jo que sé, però no he deixat de tenir visites. I ningú ha dit res. Suposo que és normal.
M'encantaria reprendre l'activitat d'aquest bloc i bolcar part del que he anat descobrint al llarg d'aquests anys caigut en l'ostracisme -per segona vegada-, ja que el meu Objectiu Ferrussola s'ha vist enormement completat. Sí, l'Objectiu Ferrussola (amb dues esses) és visitar els 947 municipis de Catalunya en vida. Encara em queda moooolt camí per fer, però ja fa un parell de mesos que no deixo passar ni una setmana sense visitar un municipi nou. Hauré de revisar les estadístiques i calcular el que em falta.
La meva darrera adquisició ha estat Centelles, la que ilustra aquesta esperada (juas) entrada i una grata sorpresa. Molt bonic. Algun dia faré un recull més exhaustiu.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)